Motius de preocupació

Aquesta tarda he pogut veure sencer el DVD que ahir només havia vist en el seu avançament a fragments penjat a youtube. Segurament em caldria matisar alguna de les coses que vaig dir ahir amb precipitació. És un DVD ben fet, ben pensat, innovador… Això no treu però que m’hagi deixat força més preocupat del que ho estava ahir.
1- Em preocupa sobretot pel punt de partida. La idea de què ens van robar el govern, què hi va haver una conspiració per fer-se amb el poder és una idea que amaga una altra que és la que trobo més perillosa. Una concepció patrimonial del govern que no es correspon amb una democràcia parlamentària on es preveu la possibilitat de pactes que portin a majories i on pot passar que el partit amb més escons passi a l’oposició. De fet això ha passat a molts llocs i més quan el que es provoca és una alternança després d’anys d’un mateix govern. Algunes de les crítiques que s’exposen després són certes i estan justificades però el punt de partida marcat per una sospita deslegitimadora centrada en el passat és el que fa una mica de por. El PP no s’ha rebegut la derrota del 14M, i ha optat per alimentar una altra teoria conspirativa. Es clar, resulta que per molta de la seva gent el govern de Zapatero és un govern il.legítim, no es diu (seria massa fort) però s’actua com si així fos: no reconeixement, ridiculització, política d’oposició destructiva, "al enemigo ni agua" etc.. Segons com es plantegi, allò que és un normal joc democràtic, les coalicions i l’alternança, pot desembocar en una sospita de legitimitat que ho desfigura tot.

Es clar imaginem que per segona vegada passa el mateix i CiU per les raons que sigui es queda a l’oposició. Com afrontar de nou un govern de coalició i una tasca d’oposició marcada pel no reconeixement (tàcit) de les institucions que es constitueixin?.

2- Em preocupa també, i ho vaig dir ahir, que dels 52 minuts del reportatge 49 siguin en clau negativa i només 3 en clau proposititiva. Crec que en això hi ha una deriva també trista d’un partit que en el seu programa opta per la cultura del Sí "la política i la vida social demanen actituds constructives i capacitat
de pensar en el bé comú, per damunt d?interessos individuals i
sectorials. Per tant, no participem del que s?ha anomenat la cultura
del no sistemàtic i la cultura de la confrontació"
.

Tant de bo es tracti ho vaig dir ahir de la febrada d’un moment el el qual es juguen moltes coses, o d’una espècie de desfogament i catarsis "ho havíem de dir". Em preocuparia però que s’instal.lès d’una manera permanent la política basada en teories conspiratives i destructives. No és bo per la democràcia que el PP de Madrid hagi optat com a estratègia pel "o sols amb majoria o res" que fa molt difícil l’alternança, i no seria bo per la nostra democràcia casolana que CiU seguís el camí semblant del tot o res.

Seria bo en canvi que uns i altres es deixessin de desenmascarar suposades conspiracions passades, i que es centresin a jugar el joc democràctic dins la lògica i regles del parlamentarisme, que obliguen precisament a "parlar", "pactar" i governar si cal en coalició.

Avui comença la campanya. Deixeu-me fer una previsió que pot ser és un desig ingenu: després del desfogament del DVD, començarem a escoltar propostes.

Publicat dins de Política | Deixa un comentari

  1. A La Vanguardia d’avui n’hi ha q ja parlen de l’efecte boomerang que tindrà el dvd. A mi m’ha vingut a la memòria aquelles pelis del Michael Moore que, pretenent ensorrar al Bush, va acabar donant-li més ales, perquè la gent trobava excessivament ofensiu i negatiu el film. Al tanto… que va de tonto.

    eloi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.