Mercats “globals”
La Segarra és una de les comarques amb més immigració de Catalunya. Una bona part és immigració de l’est que ha anat a treballar a la Corporació alimentària de Guissona (un dia explicaré més aquest cas), però també hi ha, sobretot a Cervera, una important comunitat marroquina i de Mali. Doncs ells, bé sobretot elles, són les qui més participen dels mercats, de moment com a clients però suposo que ben aviat com a propietaris de les seves parades.
Suposo que els atreu el preu, possiblement més barat que altres llocs, però intueixo que els atreu també aquell contacte humà que fa preguntar el preu, demanar rebaixa per quantitats més grans, triar el producte, i acabar fent el tracte.
Els nostres mercats són "globals" però d’una manera ben diferent d’aquells altres. Mentre uns es basen en la negociació i un cert equilibri, els altres acaben movent-se sempre per la lògica de l’especulació i el diner fàcil i ràpid, que acaba per enriquir-ne sempre uns quants. Els nostres mercats "globals", com el dels divendres a Cervera, continuen sent sense saber-ho una bona alternativa a determinades formes d’economia.
Parlant de formes alternatives d’economia, a aques racó de món ha arribat també la notícia del nobel de la pau per Muhammad Yunus i el seu banc de microcrèdits Grameen Bank. La seva iniciativa a més de crear riquesa en un lloc de màxima pobresa, ha provocat un corrent d’interès pel tema del microcrèdits que ha obligat a algunes caixes tradicionals a replantejar-se algunes coses. Vegeu sinó la bona tasca de la Fundació un Sol Món de Caixa de Catalunya i el d’iniciatives alternatives com la banca ètica de Fiare al País Basc.
Hola Santi.
Primer de tot, enhorabona per la iniciativa de llançar un bloc. Si tinc quelcom interessant a dir, miraré d’anar-ho a fent. Ah, i a veure si pots mantenir el ritme d’aquests dies!
El cas és que jo no tinc pas tan clar que el motiu dels immigrants per a participar més en els mercats setmanals que es fan arreu del país (afortunadament, encara), sigui única i exclusivament el fet que vénen de fora. Crec que més aviat és una qüestió de classe, ocupació i estructura familiar. Hi ha mercats setmanals els diumenges (a Sant Hipòlit de Voltregà és el cas que més conec) que està farcit de gent de la terra, que hi van amb cotxe, i carreguen la bossa. Per tant, em sembla que tot plegat està més relacionat amb el fet que moltes vegades per les feines que fa la gent no immigrada i per l’estructura familiar els és més fàcil anar un dia a la setmana o cada dues setmanes al supermercat, amb el cotxe i carregar, que no pas anar a les botigues del poble o del barri a comprar, una mica cada dia, i el mercat setmanal a carregar més.
No ho tinc tampoc tan clar, però els mercats em fascinen i sempre he mirat de ser-he un observador atent. De fet, quan viatjo el primer que vaig a veure i que crec que diu molt del país on em trobo, són els mercats i les esglésies. No tinc cap teoria sobre el tema, però són dos llocs que diuen molt del país, de la seva gent, i de les relacions entre la seva gent.