La tirania de la simplificació

Publicat al bloc de Cristianisme i Justícia

Cada vegada més vivim sota la tirania dels “tòpics”. No sé si la causa
és  la  influència dels mitjans de comunicació o una preocupant manca de
temps i ganes per pensar, el cert, però, és que correm el risc de morir
ofegats per aquelles afirmacions que es comencen a difondre ves a saber
on, i que van rebotant fins a convertir-se en un lloc comú que vol
explicar-ho tot. Llavors la gent diu, “vivim en una societat complexa”
(un altre tòpic) quan la veritat és que les opinions tendeixen més aviat
a la simplificació i a una visió de la realitat que es sosté en dos o
tres afirmacions. Per això surten partits només xenòfobs, o només nacionalistes, o només preocupats per un sol tema (ja sigui la llengua,
internet, la defensa dels animals…). Al final resulta molt més fàcil
això que assumir que darrere les simplificacions hi ha mil i un
equilibris a fer i que cal tenir en compte si un no vol morir estrellat.

Ens adonem d’aquesta tendència quan en som” víctimes”, ja sigui a
nivell personal o com a persones que formem part d’un determinat
col·lectiu (ser jesuïta i català, us puc assegurar que és tota una
experiència en aquest sentit). Llavors ens fem creus de com es pot
arribar a un nivell d’ignorància i de desconeixement tan gran de la
realitat. Ens costa més adonar-nos-en quan en som propagadors. Perquè la
simplificació dita amb convenciment ens dóna una força i una autoritat
que no fa res més que amagar la inseguretat davant allò que no acabem
d’entendre del tot.

Escolteu sinó moltes de les tertúlies o molts dels “opinadors”
estrella ja sigui de televisió, de ràdio o de premsa. Amb un mínim de
pensament crític i una mica de lògica, seria suficient per adonar-nos
que aquells que avui es presenten com a veritables creadors d’opinió, en
altres circumstàncies, no serien res més que pèssims humoristes

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ara fa més de 40 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer. Els anys no passen en debades.
Aquesta entrada ha esta publicada en Cultura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La tirania de la simplificació

  1. Anònim diu:

    Ni a partits que no arriben ni tant sols són nacionalistes i sobiranistas. Simplement són partits i prou, sense més i normalment són els que governen l’Estat espanyol.

  2. Albert Vila Lusilla diu:

    Qualsevol enunciat que contingui una conjunció adversativa o una oració subordinada, serà bandejat per complex i confús, sempre en favor d’un eslogan de no més de 10 paraules.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*