FRONTEX

És una agència europea amb seu a Varsòvia (Polònia). Va ser creada l’any 2005 com a desenvolupament lògic del programa “Espai de llibertat, seguretat i justícia” promogut a la cimera de la Haia i acceptat pel Consell l’any 2004. El govern espanyol en fou un dels màxims promotors. Desbordat pels episodis massius d’immigració que en aquell temps tenien lloc a Ceuta i també a les Canàries va demanar ajuda a la resta d’estats membres. Els estats sense delegar quelcom bàsic de la seva sobirania com són les fronteres consideraren necessària una agència que dotés de coordinació i recursos el control de les fronteres exteriors, especialment la frontera sud i la frontera est. La notícia va vendre’s com un pas positiu cap a la integració europea ja que per primer cop es reconeixia l’existència d’unes fronteres exteriors que eren responsabilitat de tots els estats membres.

Segurament s’han reduït durant aquests anys els fluxos migratoris que tan preocupaven els estats. No només per una qüestió quantitativa (els aeroports continuen sent l’entrada principal) sinó mediàtica. Una obertura de cada telenotícies desde el Puerto de los Cristianos durant dos mesos seguits va elevar fins al primer lloc la consideració de la immigració “com a principal problema” per als espanyols.

Els fluxos s’han desviat cap a altres rutes, i sobretot les fronteres s’han externalitzat  desplaçant-se cap al Sud lluny dels focus dels mitjans de comunicació i de la protecció de les organitzacions en defensa dels drets humans. FRONTEX n’ha estat la principal responsable, amb polítiques d’aliances amb els governs de la zona i amb la implantació de nous mitjans que han militaritzat i sofisticat el control, sobre l’àrea de les Canàries. 

Resulta difícil avaluar el nombre de morts que aquestes polítiques acordades des del cor d’Europa han suposat en aquests darrers anys. Es parla de  milers de persones que han mort  ofegades o a conseqüencia del fred i la gana. Els vatges comencen cada vegada més al sud.  Sense comptar amb els que perden la vida atravessant zones desèrtiques o en els centres d’internament dels països constituïts en noves fronteres d’Europa.

Només de tant en tant quan els morts, “inexplicablement”, esdevenen a les nostres costes es trenca el silenci i es decreta el dol.  Els 22 morts (16 menors) a prop de Lanzarote són només la punta de l’iceberg d’una de les realitats més vergonyants del nostre “espai de llibertat, justícia i seguretat”.

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ara fa més de 40 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer. Els anys no passen en debades.
Aquesta entrada ha esta publicada en Migracions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*