Srebrenica

Avui Karadzic dorm entre reixes, després d’anys de “buscar-lo”.
El líder dels serbis de Bòsnia durant els fatídics anys de la guerra ha
estat detingut i segurament serà portat davant el tribunal de l’Haia.
És la moneda de canvi, la condició necessària que Europa havia posat
perquè Sèrbia pogués entrar, poc a poc, en el club eropeu.

Potser
la seva detenció serveixi per reactivar la nostra cada vegada més feble
memòria. Els grans fets abans tenien repercussions i ressons durant
dècades. El meu avi explicava la guerra  civil espanyola com si l’estés visquent. Havia
cultivat la memòria a través sobretot del relat i així em tranmeté el
seu horror per la guerra i per tota forma de militarisme. Avui ens
estimem passar pàgina massa aviat.

Llavors la guerra de Bòsnia, queda ja molt lluny i Srebrenica i les
altres massacres són només ja ombres d’algunes imatges vistes per
televisió. Mai les víctimes havien estat tant abandonades. No hi ha
gairebé relat, perquè el temps corre vertiginós i cal superar dols i
ferides amb una velocitat impossible.

Per això de la detenció de Karadzic me n’alegro sobretot pels que
van sobreviure al seu projecte de neteja ètnica, compartit en part amb
altres líders de la regió que s’han escapat a la justícia per pactes
inconfesables.
Les víctimes necessiten reparació, necessiten memòria, necessiten reconeixement.

Per això Karadzi, segurament a pesar seu, és Srebrenica, i Sebrenica
és un signe d’advertència pel present, una indicació d’allò que pot
passar en el cor de la nostra civilitzada Europa quan es deslliguen les
forces de l’odi, el racisme, la xenofobia, l’imperialisme i l’ambició
sense límits.

Potser Srebrenica passa de vergonya a esperança, però el pas necessita rà de temps i de justícia

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ara fa més de 40 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer. Els anys no passen en debades.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Srebrenica

  1. Ll diu:

    Gràcies per aquest article. En Roc Casagran dedica un poema al carnicer aquest: http://www.indirecte.cat/roc-casagran
    Salutacions

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*