L’altre manifest

Els que
atribueixen a la immigració l’estar posant en perill el futur de la
llengua catalana, caldria recordar-los que sense immigració és possible
que avui la nostra llengua estigués reservada a les residències d’avis i
als clubs de tercera edat. La immigració suposa la possibilitat
d’incorporació a mig i llarg termini de nous i joves parlants.

No
ho comparem tampoc amb la immigració dels anys 50-60, llavors els mecanismes de
què disposava la llengua i el país eren en tot molt inferiors als que tenim
avui.

Es
tracta de fugir del presentisme i la immediatesa. Visc en un barri amb
percentatges d’immigració elevadíssims, i on el català és gairebé
absent de la majoria d’àmbits públics. Però on vaig m’expresso en
català, fins i tot, quan a vegades noto que hi ha serioses dificultats  en què m’entenguin.  Això no em treu però el somriure, ni la  paciència ni la 
militància, perquè entenc que la cosa va per llarg.

Benvinguts
els manifestos d’associacions d’immigrants com el que es va presentar
ahir a l’Ateneu, i que en certa manera era una repetició del que es va
presentar mesos enrera per Sant Jordi. Segurament calen
“manifestacions” més o menys representatives i que escenifiquen
voluntats de normalitat enfront els que fan del “manifiesto” un
exercici de política ficció. La cosa però es juga en el dia a dia. En
la intel.ligent combinació de prudència, normalitat, constància,
coherència i bon humor.

Com que m’estimo la meva llengua,
també m’estimo ara sentir-la parlar en els diversos accents que
adquireix en boca de persones vingudes d’arreu.

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ara fa més de 40 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer. Els anys no passen en debades.
Aquesta entrada ha esta publicada en Migracions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*