La velleta d’Arenys

De totes les imatges que es van veure el dia de la consulta d’Arenys de Munt, n’hi ha una que haurà fet més bé a la causa independentista que tots els que, amb bona fe, però amb poc sentit polític, van vestir-se de senyera de cap a peus. És la imatge d’una velleta fent cua per anar a votar i dient a la sortida del Centre Moral que allò era magnífic i que calia participar. Ni sí ni no a la independència, “era magnífic participar”.

Amb més de 300 periodistes acreditats, molts d’ells buscant la foto freak que permetés desacreditar la consulta, la foto de la velleta tirava per terra molts dels tòpics que agrada treure en parlar de dret a l’autodeterminació: extremismes, violència, radicalismes … Ja sabem que no és veritat però a vegades no tenir cura de la imatge i deixar-se endur per l’efecte massa i per una sobreactuació simbólica no ajuda a transmetre un missatge de normalitat.
Contra la velleta d’Arenys i la seva alegria “per participar” no s’hi valen ni falangistes, ni advocats de l’estat ni brunete mediàtica. És el signe de la normalització d’una reivindicació, d’un dret, d’un aprofundiment democràtic que va, com vaig dir l’altre dia, més enllà de la causa independentista. Per això s’estranya la reacció, crec que poc mesurada i nerviosa del PSC i de persones com la ministra de defensa Carme Chacón, que no van fer pas justícia al que fou la jornada.

Tant de bo però l’èxit no escalfi els caps d’aquells que fan mal a la democràcia i a l’independentisme amb pintades a les seus de partit o tirant pedres als autobusos. El camí és llarg i cal jugar més amb l’astúcia i la intel.ligència que no pas amb l’únic element de la passió. En tenim un clar precedent en l’afer de les seleccions catalanes, sobretot de la d’hoquei. En tot cas la passió ho ha de ser per la paciència, el treball i l’esforç, com els que han sabut manifestar la gent d’Arenys. Enhorabona!

Publicat dins de Política | Deixa un comentari

Molt més que la independència

Avui sóc d’Arenys. Perquè a Arenys s’hi juga molt més que la independència o el dret a l’autodeterminació, s’hi decideix una forma d’entendre la democràcia i la participació política. Sempre he cregut que són els municipis els llocs on experimentar formes de participació que vinculin les persones entre elles i generin, poc a poc l’interès per allò que és comú. No es pot aplicar als municipis els principis de delegació política que s’apliquen als parlaments ni al Congrès, com tampoc es pot pretendre que els municipis, a través de models gerencials es converteixin en mers gestors de serveis. La desafecció política m’ha sonat sempre a una melodia interessada. L’ajuntament és escola de participació democràtica i les consultes han de ser un element normal i quotidià, sigui sobre el tema que sigui. I és que el fet que Catalunya sigui o no un estat, no tindria repercussions en la vida municipal?

Em sembla que el que avui passa a Arenys és dels esdeveniments polítics més importants que han passat al país desde feia anys. La manera tan sapastre com l’Estat i el seu braç judicial han tractat la qüestió ha ajudat a posar-hi el contrast i a destacar-ne la rellevància. El fet mateix de la manifestació falangista, no fa sinó accentuar fins a nivells de ridícul aquest mateix contrast. Fan falta més actes com aquesta consulta per anar desemmascarant procediments antidemocràtics, enquistats en algunes zones de l’Estat al qual pertanyem. 
Tant de bo que la iniciativa s’estengui a una bona part dels municipis del Principat. Independentment del que hom voti o deixi de votar, participar-hi és una qüestió de democràcia, i això va fins i tot, més enllà de la mateixa independència.

Publicat dins de Política | Deixa un comentari