La Puta i la Ramoneta

Des de l'altra banda de la muntanya

28 de març de 2010
Sense categoria
2 comentaris

SEXE DUR

Fa un temps que volta un gos abandonat pels volts de casa nostra. Va començar a aparèixer quan encara era un cadellet i ara, ja adult, continua acudint quant la panxa li sóna. Les nenes el van acollir des del principi i el deixàvem dormir al jardí de casa, de fet el jardí és obert i s’hi pot accedir sense problemes, però la mestressa es va començar a queixar de les cagades que apareixien per tot arreu i ens va prohibir que li donéssim de menjar. D’amagat, però, li’n seguíem donant quan apareixia de visita. Li vam posar Roc, un clàssic nom de gos, i ben aviat acudia quan el cridaves pel seu nom. Els gossos són molt intel·ligents i més quan es tracta de supervivència.

Ara fa un parell de mesos, una nit quan tornava a casa després de treballar, em vaig trobar el Roc i una gossa negra copulant a la porta de casa. Era una gossa molt lletja, bruta i prima com un secall, encara no entenc com podia tenir forces per cardar. El fet és que el Roc i la gossa negra estaven ben empalmats quan vaig aparèixer jo amb les llums del cotxe a la porta de casa, atrapant-los “in fraganti” en el pitjor moment de tots. La gossa volia fugir muntanya amunt però no podia desfer-se del penis del Roc i cridava de dolor. Estirava amb totes les seves forces i poc a poc anava arrossegant el Roc cap a l’interior del bosc enganxat entre les seves potes. La gossa estava putejada amb mi, li havia arruïnat el “polvo” del segle, mentre el Roc em mirava amb cara de submissió com volent fer-me saber que ara manava ella, la gossa negra, i que ell s’havia convertit des d’aquell moment en objecte de plaer d’aquell pobre animal assalvatjat. Un altre mascle perdut sota les urpes de la luxúria, sota les armes seductores de qualsevol femella, per bruta i pollosa que sigui.

Van passar els dies i el Roc cada cop apareixia menys per casa, i ja no es quedava a dormir al jardí, ni se’l veia rondar tant pels voltants de l’urbanització. “Home casat, home espatllat”, que diuen les males llengües. El fet és que el Roc va passar, des d’aquell dia, a dependre de la raquítica gossa negra i ja no podia fer res sense ella. Quan acudia en busca de menjar, ella l’observava des de la distància esperant que tornés amb el botí.

Ahir, em van venir a veure uns agents forestals que controlen els boscos dels voltants, portaven una foto del Roc i de la gossa negra menjant-se un cabirol que acabaven de caçar. El buscaven, s’el volien emportar a la gossera acusat d’intentar sobreviure. Quan els hi vaig preguntar, els forestals que semblava que els coneixien des de feia dies, em van assegurar que aquell parell de gossos eren mare i fill, que vivien de forma salvatge al bosc i es dedicaven a caçar, i a més, feia pocs dies que la gossa havia tornat a parir una nova cadellada i que si no els eliminaven la cosa podia  anar a pitjor. 

Pobre Roc, s’havia cardat i enamorat de la seua pròpia mare, i ara, per culpa d’unes faldilles era buscat com un delinqüent acusat d’assassinat i amb una condemna per cadena perpètua.

Tres agents rurals i un tècnic municipal van aparèixer armats amb una escopeta per fer-se amb un pobre gos dòcil i submís, però el que va passar ja és motiu d’una altra història.

Ramon Aytés “la Ramoneta”

  1. Amb trist final (sembla talment un guió de pel·licula francesa). També hi ha hagut casos de propietaris de gosses que s’han querellat per què un gos (o més d’un, que els gossos i gosses quan carden s’hi possen de valent) de més baixa categòria (!?) l’ha deixat prenyada.
    Una altra història és la de persones (generalment dones, solter(on)es i amb resentiment a sobre contra els mascles de qualsevol espècie), que van possan paranys als gats per atrapar-los… i capar-los!
    Atentament. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!