La Puta i la Ramoneta
Des de l'altra banda de la muntanya
Benvolgut Quim,
La vida és un tango. Sí, amic Quim, així és la vida, plena de passions desfermades que avui et fan riure i demà plorar. Però és bonica la vida d’aquesta manera, perquè crec que és axí com és pot viure al màxim, aprofitar-la a tope, disfrutar-la i patir-la d’un extrem a l’altre. Perquè d’altra banda, els que no la viuen com tu son morts en vida, pobres desgraciats que un dia es moriran tal i com van nèixer.
M’alegra saber que, malgrat la petita distància que ens separa actualment, una distància física i no espiritual, segueixes estan allí com un bon amic.
Em dol haver perdut el plaer de les nostres converses absurdes de nit. Em dol arribar a les vuit del vespre i no veure’t assegut al racó de sempre llegint el diari, i amb la jaqueta en un altre costat. Em dol no poder parlar amb tu de política, de jueus i israelians, d’espanyols i catalans. Em dol haver-me de menjar jo sol el caviar del dia del nostre aniversari. Em dolen moltes coses, ja ho saps, però la vida és així, com un puto tango!
Voldria haver escrit molt més, de fet ho vaig fer en el seu moment i vaig decidir esborrar-ho i trucar-te per telèfon; és bonic compartir els teus pensament amb d’altres en un bloc, però hi ha coses que cal deixar-les per la intimitat.
Sí, amic Quim, la vida és un tango, però també és “una tómbola de luz i de color”. O no?
Una forta abraçada!
Ramon Aytés, la ramoneta.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Nice!
I una merda et fotrás tot sol el caviar!!!!!