Últimament es parla molt de la memòria histórica. Que si afusellats per aquí, que si deportats per allá, que tombes amagades, que el Valle de los Caidos. Tot lamentable i terrible. Entenc que hi hagi famílies que vulguin saber on son les restes dels seus avis, pares, germans o qui sigui. Persones anònimes que es volen recuperar. Fins aquí perfecte..
Però el que no acabo d’entendre es el cas del nostre President. El Molt Honorable Lluís Companys. Segur que aniré equivocat en el que diré per que tots els partits polítics, nacionalistes o no, ploren i gemeguen reclamant una gran reparació i un molt més gran reconeixement a la seva figura. Volen rehabilitar-lo. Que vol dir aixó?. Es rehabilita als delinqüents. No al meu President, que l’únic delicte que va cometre (maravellós delicte) va ser tindre l’honor de ser President de la Generalitat. Del seu país, de la seva Pàtria.
A més, per qué s’ha d’anular el judici?. Tant de bó hagués acabat de una altra manera, però va ser el que va ser i la sentència posa a cadascú al seu lloc. Als assassins en una banda i als bons patriotes a l’altra.
Deu m’en guard de que m’interpreteu malament, però si aixó li hagués passat al meu pare jo hagués lluitat fins al final per evitar-ho. Però una vegada consumat estaría orgullós de que hagués mort per la seva Pàtria i pels seus ideals i no voldría que ningú toqués res del que va passar. Ho veuría com un honor.
I per tot aixó et pregunto a tú , als meus amics i a tot-hom que pugui haver llegit aquesta reflexió, per qué necessitem una sentència d’un Tribunal absolutament nacionalista espanyol, que vulgui reparar i rehabilitar la persona del nostre President. El van afusellar, el van assassinar. I ara demanaran disculpes?. M’estimo més deixar-ho així.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sobre la reparació:
Estic d’acord, no hem d’acceptar l’acte de “reparació” que estan planejant. És vergonyant si l’acceptem. És ofensiu que vulguin vendre que fan alguna reparació moral ni al
President ni a la persona de Lluís Companys i Jover, ni a ningú.
Un gest que els catalans no hem d’acceptar.
Sobre el judici:
No estic d’acord. Perquè estem sota lleis que han de mantenir-lo, i això sol ja és greu actualment. També perquè entenc que no té valor com a judici, si no és que volem passar de lleis i drets (cosa que no em sembla desitjable) i si no és que volem haver d’acceptar judicis injustos en les nostres institucions de justícia. I en aquest cas, sobretot, perquè va ser una farsa per a assassinar a Lluís Companys, president de Catalunya, i mirar d’acabar amb un poble. És així com ho hem de dir, i de cap manera anomenar el procés i mort com a judici i aplicació de sentència legítims.
Si puguessin el tornarien a afusellar, i si Macià no hagués mort al llit, també ho haurien fet, l’odi que ens tenen és gairebé genètic.
jo penso que si s’anul.la el seu judici s’ha de fer amb tots els altres que van ser perseguits després de la guerra.
no veig cap diferència entre companys i el meu avi i el seu germà.
senzillament s’ha d’anul.lar tot el que va fer el regim franquista pe il.legitim i il.legal el que significaria que cap llei del regne d’espanya fins avui és vàlida
M’encanta compartir bloc amb tu. Últimament estàs inspirat i això és fantàstic! i a més ho fots de “puta mare”. Salut i en quant al tema del teu escrit, estic totalment amb tu. Que es fotin la rehabilitació on els hi capiga, aquests espanyols. No necessitem les seves falses i interessades disculpes, perquè no valen les disculpes d’aquells que tenen les mans tacades de sang!
Benvolgut Quim.
D’entrada et diré que per mi només la família de Lluís Companys té dret a demanar l’anul·lació del seu procés, però per mi no té cap sentit, perquè els que van jutjar, condemnar i afusellar Companys eren lleials a un règim dictatorial il·legal, que poc té a veure amb l’actual i amb el sistema judicial vigent desde la restauració de la democràcia. En tot cas, el que sí podria fer Espanya és eliminar el mausoleu on “reposa”, sota una enorme creu catòlica (per vergonya de l’església), l’únic dictador feixista que no va ser derrotat per les tropes aliades a la segona guerra mundial.
A més, de què ens serviria que Espanya anul·lés aquest procés? L’objectiu d’Espanya (antigament Castella) sempre ha estat erradicar la diversitat (lingüística, política, jurídica, econòmica, etc.) dels diferents territoris peninsulars annexionats al llarg dels segles, gràcies a matrimonis reials, guerres i tractats diversos. Porten 500 anys fent-ho i no pararan, amb llei de memòria “històrica” (des del 1936) o sense.
Per tant, el que han de fer els polítics catalans, ja siguin nacionalistes, federalistes o independentistes és deixar-se de romanços i convèncer els seus electors que l’únic que es pot fer amb Espanya és abandonar-la. No necessitem les disculpes dels néts dels assassins de Companys, sinó que ens reconeguin com a estat europeu d’una vegada. Malauradament no veig que els partits polítics catalans vagin en aquesta direcció. I l’únic partit que semblava tenir les idees clares ha acabat traint els seus ideals per 4 conselleries i una vicepresidència del govern amb el perfil nacional més baix dels últims 30 anys.
La Catalunya actual és molt diferent de la del 36 i si aleshores només ens van poder arrabasar la nostra voluntat de ser per la força de les armes, ara ho estan aconseguint de forma pacífica i democràtica i amb la inestimable col·laboració dels qui, dia si dia també, ens expliquen que la seva prioritat és Catalunya.
És necessari recordar el passat i no oblidar el que li van fer a Companys i a molts altres que van creure que un estat català dins d’una república federal espanyola era possible, però és urgent canviar el rumb de la nau, abans que la tempesta en que estem atrapats ens enfonsi definitivament.
Bona nit!
Ramon