Som i serem

El 9 de juliol de 2011 es va convocar a Barcelona una manifestació sota el lema “Pel nostre futur, Independència”, lema ben lluny del descafeïnat “Pel dret a decidir” de la del 10 de juliol de l’any anterior, consigna aquesta del 2010 que, sortosament, va acabar sent desballestada pel clam unànime de “In, Inde, Independència” que va agafar a contrapeu a la majoria dels dirigents polítics.

Potser per això el juliol del 2011 l’Ajuntament de Barcelona (Junts i ERC) no es va avenir a autoritzar el muntatge ni d’una tarima per fer els parlaments al final de la marxa al Passeig de Lluís Companys de tal manera que, per  vergonya immensa dels edils “catalanistes?” i dels que els voten, els oradors entre els quals hi havia l’expresident del Parlament Heribert Barrera van ser pujats a un camió de l’organització amb l’ajut d’un muntacàrregues. En aquests parlaments hi va intervenir l’eminent otorrinolaringòleg Oriol Domènec que va denunciar el genocidi de la llengua i de la cultura catalanes i va cridar amb èmfasi i vehemència “Prou a la catalanofòbia”, aüc que va calar a molta gent que, fins aleshores, això de la catalanofòbia ho havien vist com una actitud individual d’uns quants carallots espanyols eixelebrats que boicotejaven el cava i coses així. Tanmateix, la fogositat demostrada pel doctor Domènec els va avisar de què potser la cosa era més greu… com efectivament ho és… com ho aniré argumentant i il·lustrant en properes entrades