Som i serem

Heu provat mai de demanar-los als que, encara post sentencia TC, diuen que l’amnistia és inconstitucional que us diguin en quin article de la CE es basen?

No ho feu. Tant se val. No us ho podran dir. I no podran perquè no n’hi ha cap. Només ho han sentit dir. I com que ja els va bé, han fet seu l’estirabot igual que han fet seu que hi ha dimonis o que si no vas a missa aniràs a l’infern. Però el cas és que la Constitució ni l’esmenta l’amnistia de manera que recorrerem al principi jurídic de què allò que no està expressament prohibit es pot fer. Com efectivament han estat dutes a terme sense recriminació legal al llarg dels anys diverses amnisties fiscals que han provocat escassos escarafalls jurídics tot i que han “fruit” de més publicitat de la que haguessin desitjat els qui les van aprovar: el PSOE de Felipe González els anys 1984 i 1991 i el PP de Rajoy el 2012.

Tanmateix, aquestes tres no són les úniques que s’han produït en democràcia (?) puig que l’any 1977 es va aprovar una llei d’amnistia per la qual a banda de “perdonar” als qui havien treballat contra la dictadura es va amnistiar també (per això es va poder fer) a tots els criminals del criminal règim… que avui continuen en diferit tocant els collons… atado y bien atado.

Bé, podran fer els trampantojos i els cofisimofis que vulguin jugant amb les lleis com es juga amb allò que no es respecta i podran prevaricar supremament tant com vulguin, llustrosos peons manipulats per l’Obra i per la pela, però l’amnistia no és inconstitucional (o en tot cas ho han estat totes les que s’han dut a terme)

Tanmateix, tant se val. Prou de fer-la petar amb l’amnistia. És perdre el temps. De veritat, i no m’he begut l’enteniment. Tant se val si és constitucional com si no, si l’apliquen els jutges o si s’hi neguen… tant se val, perquè si som (i singularment si en són) capaços de deixar de banda les situacions personals que l’amnistia resol, potser ens n’adonarem què l’amnistia és un altre artifici, un altre engany per tal de que tot l’enrenou quedi enllestit en el marc de les institucions de l’estat, perquè es pugui dir que el procés es mort i que s’ha restablert la “normalitat” a Catalunya… i visca la constitució!

Tanmateix, cal que no ens deixem entabanar perquè:

L’amnistia només mira cap enrere i nosaltres hem de mirar cap endavant perquè ho tornarem a fer, oi que sí?, o no?

I si ho tornem a fer tan maldestrament com ho férem el 2017, tornarem a ser víctimes de la mateixa repressió, reus del mateix lawfare, i haurem de implorar una altra amnistia? I així in saecula saeculorum?

No n’hem de voler ser tant de rucs.