(suport territorial a la independència) Ja sé que no llegiu aquest engendre, aquest avortament que s’autoanomena “La Razón” (digues de què presumeixes i et diré de què pateixes), jo tampoc. Tanmateix no m’he pogut sostreure a llegir en facebook una notícia publicada en aquest mitjà en la que diuen que “dos catalanes aseguran que la independencia
En Jaume Bosch en el llibre “Fer política” (Ed. Tres i Quatre, 2025. Pàg.141) diu que la Constitució espanyola (CE) no reconeix el dret d’autodeterminació. Malgrat el respecte personal i intel·lectual que em mereix, o potser per això, em permeto dissentir de la seva opinió que, d’altra banda, és força compartida. Premisses: Al BOE de
Heu provat mai de demanar-los als que, encara post sentencia TC, diuen que l’amnistia és inconstitucional que us diguin en quin article de la CE es basen? No ho feu. Tant se val. No us ho podran dir. I no podran perquè no n’hi ha cap. Només ho han sentit dir. I com que ja
L’article 2 diu de la CE diu que “La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la nación española, patria común e indivisible de todos los espanyoles…”. Bé, admès que això no és un axioma sinó l’expressió de la voluntat dels que van redactar la CE al compàs del no tan sord soroll de
La matinada del 10 d’agost de 1809 un grup de criolls il·lustrats es van reunir a la residència de Manuela Cañizares y Álvarez i constituïren la Primera Junta Autònoma de Govern de Quito aprofitant la debilitat del govern de la metròpoli envaïda en aquells temps per l’exèrcit napoleònic. La majoria dels participants en aquest acte
Dos jutges es van trobar a la porta d’un hotel. Cada un anava amb la dona de l’altre. “A causa de la situació tan peculiar en la que ens trobem, estimat col·lega, crec que el correcte seria que cada un ens n’anéssim a casa amb la nostra dona” digué un d’ells. Al que l’altre li respongué que “Efectivament potser seria el
El 9 de juliol de 2011 es va convocar a Barcelona una manifestació sota el lema “Pel nostre futur, Independència”, lema ben lluny del descafeïnat “Pel dret a decidir” de la del 10 de juliol de l’any anterior, consigna aquesta del 2010 que, sortosament, va acabar sent desballestada pel clam unànime de “In, Inde, Independència”
Indesinenter és un adverbi llatí que significa “sense aturar-se, incessantment” de manera que parla d’algú o d’alguna cosa que no s’ha d’aturar per res… Hi ha un poema d’Espriu així titulat que parla del despertar del poble català amb la metàfora d’un gos que està sota la submissió d’un amo (l’estat espanyol) que el tracta