Sílvia Orriols i els nacionalpopulismes
ENTREVISTA (https://www.diaridegirona.cat/… , 11-9-2024) amb Xavier Torrens, professor de Ciència Política, escriptor i un especialista en Sílvia Orriols i els nacionalpopulismes, ha publicat el llibre Salvar Catalunya on fa un acurat retrat de Sílvia Orriols i, fins i tot, de l’orrionisme.
Catalunya necessita ser salvada?
Aquesta pregunta es manté fins a les darreres pàgines del llibre. Jo tracto el lector com a persona adulta, i per tant, poso damunt la taula diferents elements i factors de Sílvia Orriols com a líder d’Aliança Catalana dins del moviment del nacionalpopulisme a Europa i occident. És el lector qui haurà de treure les seves conclusions, jo no li dono una resposta.
Ha parlat amb Sílvia Orriols, per escriure el llibre?
He fet un centenar d’entrevistes, he assistit a mítings seus en diverses ciutats, he estat en reunions del seu grup municipal i en plens municipals de Ripoll, he entrevistat altres dirigents d’AC, també a afiliats, així com a regidors de partits adversaris. Ah, i he agafat el tren de rodalies entre Barcelona i Ripoll moltes vegades (riu).
Un extens treball de camp.
Catalunya no és un oasi del nacionalpopulisme a Europa, i gual que hi ha una Marine Le Pen a França , una Giorgia Meloni a Itàlia o una Alice Weidel a Alemanya, era clar que a Catalunya acabaria apareixent una líder d’aquesta ideologia: Sílvia Orriols. És una líder amb carisma.
Compartint tantes hores amb ella, l’ha convençut tant com per a votar-la?
Tant a la universitat com quan escric llibres, tinc per costum no expressar les meves opinions personals, sinó fer una anàlisi amb totes les possibilitats i que el lector tregui les seves conclusions.
Com la definiria, tant personalment com políticament?
Sílvia Orriols és clarament la Marine Le Pen catalana. En els darrers anys, a totes les democràcies occidentals han aparegut partits nacionalpopulistes. El seu discurs és contra les elits, amb xenofòbia i islamofòbia, i reivindicant un estat del benestar xovinista: és a dir, que les polítiques socials es prestin en funció de la nacionalitat. Aquí ningú liderava aquest espai polític, fins que Sílvia Orriols ha aconseguit passar en un any d’alcaldessa de Ripoll a diputada.
Dos diputats no és gran cosa.
Giorgia Meloni va començar amb un 3,7% de vots. Sílvia Orriols també ha començat amb un 3,7%. Meloni ja és primera ministra.
Ho ha aconseguit amb un discurs semblant, no?
El nacionalpopulisme posa sobre la taula una sèrie de problemes com falta de beques de menjadors escolars, pensions baixes, cues a la sanitat, etc. Són problemes reals, però la solució que proposa Sílvia Orriols és que no són catalans els 8 milions d’habitants de Catalunya, per tant, no tots hi tenen dret. Això, que divideix la societat en dos bàndols i trenca la cohesió social, no s’havia dit mai en el catalanisme del segle XXI.
Els partits tradicionals han oblidat aquests problemes de la gent?
Sovint abracen un discurs massa polític i dissenyen poques polítiques d’impacte social. I les famílies que volen arribar a final de mes necessiten polítiques d’impacte social, no discursos. Aleshores un sector de la societat es sent abandonat, i és comprensible que aquests votants busquin solucions fàcils a curt termini, que és el que ofereix el nacionalpopulisme.
Li diuen feixista, a l’Orriols.
El mot «feixista» es fa servir banalitzant el nazisme i l’holocaust. S’hauria de deixar d’utilitzar com un insult per a desqualificar l’adversari. El feixisme clàssic utilitzava la violència, tenia organitzacions paramilitars, construïa camps d’extermini… El nacionalpopulisme no és feixisme clàssic. Jean Marie Le Pen és neofeixista, la seva fila Marine és nacionalpopulista.
Aliança Catalana és Vox a la catalana?
Són tots dos nacionalpopulistes. Però Vox defensa valors morals molt conservadors: està contra l’avortament, contra l’eutanàsia, contra la comunitat LGTBI… és semblant al partit de Victor Orban a Hongria, fins i tot a Meloni. Sílvia Orriols és més semblant a Geert Wilders d’Holanda o als populismes dels països escandinaus, ella penja sovint la bandera LGTBI a l’ajuntament, i és favorable a les lleis actuals de l’avortament i l’eutanàsia.
El fracàs del procés ha beneficiat Sílvia Orriols?
Òbviament. AC neix per diverses causes, a banda de la xenofòbia i la islamofòbia presenta a la societat -amb els atemptats del 17-A i la connexió amb Ripoll-, i hi ha el desencís i la frustració amb el procés. I també, és clar, la tendència actual d’arrelament de partits nacionalpopulistes. A banda, hi ha el que jo anomeno la tríada: Ripoll és l’epicentre de Bandera Catalana, l’origen del 17-A i el bressol mític de Catalunya, i tot es personifica en Sílvia Orriols.
És realment independentista o això forma part del populisme?
Sí que més independentista. Aposta per l’aplicació d’una DUI a curt termini. Se sent sola, al marge de la resta de partits catalanistes. Però com que dona per sabut el seu independentisme, es centra en el missatge de la inseguretat i que aquesta la causen els immigrants, sobretot els musulmans. En això hi té molt a veure l’ideòleg d’AC, Jordi Aragonès -cosí de l’expresident-, que s’inspira molt en Steve Bannon, ideòleg de la campanya de Donald Trump i qui li va fer guanyar la presidència. D’ell va aprendre a centrar-se en un parell de punts del programa, deixant de banda la resta.
Una última pregunta: li cau simpàtica Orriols?
La meva opinió no és rellevant, insisteixo. El que puc dir és que no és ni un màrtir ni un monstre, és una persona amb un lideratge carismàtic. Per tant, pot impulsar l’ascens del nacionalpopulisme català, justament perquè és una persona normal.