Haikus

La força del silenci

Silenci

Publicat el 18 de setembre de 2022 per lluisroig-haikus

Silenci. La força del silenci.

A les branques nues,

envaides pel silenci,

la neu s’hi instal·la.

El haiku interpel·la, interioritza i penetra (a vegades inclús amb una certa ironia) en la realitat, en el misteri que es troba al davant  i en el fet del mateix silenci.

(En el haiku, el jo, el poeta, és gairebé absent. El poeta es limita a obrir els ulls, a comunicar amb senzillesa i expresar amb el mínim de paraules allò que li truca a la porta, el crida.)

 

—————-

ISLÀNDIA

Islàndia, 2009. Estiu. Tot un altre món. Un món desconegut: humà, físic, geològic… Terra volcánica. Pudor de sofre. Cràters. Sòl que vull. Volcans en erupció. Foc, fum i gèiser. Estiu, sense nits. Rius i saltants d’aigua, llacs. Geleres i icebergs. Frarets. Creences en els trols.

Aigua, foc i neu,

 negre i blanc, verd i blau.

Pau i serenor.

Isla sacsejada pels terratrèmols. Aplastada per les glaceres. Deformada per les erupcions volcàniques. Reconstituïda per la candent lava.

El fum l’envolta,

la realitat l’atrau.

Èxtasi, poesía.

 

Difuminades

palpen el terra calent.

Somriuen, no s’ho creuen.

 

Activitat geotérmica. La neu es fon. El vapor consegueix escolpir de forma estranya. Blanc, blau i gris. Cercles, corbes i ratlles.

Forjades pel vent

escultures de natura.

Forms sinuoses.

 

Isla canviant i dinámica. Sempre de nou, és i será sempre igual.

Isla que convida a la solitud. País de contrastos. Les moltes contradiccions formen un tot coherent. Una isla, un món.

Contrastos. Ingratitud del sòl. Infecunditat de la terra.

El paisatge és

tan agrest com el silenci:

hi ha solitud.

 

Bellesa sublim del paisatge. Muntanyes, mar i cel sempre constants. Terra encara salvatge, però no del tot hostil.

Vapor i gel. Plaer sensual en un entorn agreste. Cosos càlids rodejats per dentats i freds camps de lava.

Gèiser. Volcà acuós. Nou surtidor. El vent s’endú el vapor del broll anterior.

Es respira sofre.

Xemeneies que fumegen,

escalfor als peus.

Parets de columnes de basalt embellides per catarates.

Patja del silenci, així és coneguda (al menys entre els visitants a l’isla: sorra volcánica i enfront una glacera. Silenci. Arribada en silenci. Asseguts a la sorra, en silenci. Grups de persones seuen a la sorra, en silenci. Alguns se’n van, en silenci. Tots atents escolten el cric-cric del gel que es va fonent.

Despullat de tot,

ben lluny de tota remor,

silenci penetra.

 

Món meravellós de llum i cristalls.

Del cruixir del gel

i del murmuri del vent

s’omple el silenci.

El silenci interior continua.

Àrdues condicions de vida. Antigues llegendes, contes i poesia han proporcionat i creat una forma particular de vida. Una tradició i una cultura, forjant la seva propia identitat.

Total el silenci.

En la immensa glacera,

un trol s’hi amaga?

 

En l’amagatall

els trols marquen el destí.

A la nit venjança.

 

Estiu. No hi ha nit. Els núvols tenyits de rosa a la posta de sol. Llum rogenca a la posta del sol que convida a la meditació. A estar amb si mateix.

Horitzó rogenc,

sol eixent i ponent es creuen.

Uns ocells que juguen.

 

Quan les hores moren

 i el Sol morent s’apaga,

neixen les estrelles.

Els ocells no dormen, fan compañía.

Companys del silenci:

el degoteig de la neu

i el cant dels ocells.

 

Islàndia és una isla solitària. Una sola carretera principal envolta l’isla. No és fácil penetrar al centre de la mateixa.

A l’estiu, sobretot al nord, son pocs els visitants a l’lsla. Sovint ens creuem els mateixos i anem als mateixos llocs. L’autocar dels francesos…

Sender solitari.

Al creuar-se amb algú,

instant preciós.

 

Solitud i paisatge agrest duen a interioritzar i a parlar amb déu

Que n’és de sublim!

El buit duu al silenci.

Sol bocabadat.

 

A la intemperie:

silenci, no hi ha res.

Ell parla amb déu.

 

Corrents del riu. Les neus cobreixen les muntayes i les glaceres. Són reserves d’aigua i d’energia.

Final del camp de lava. Els rierols flueixen a l’exterior formant els saltants d’aigua. Abans de confondres amb el riu. Catarates de lava.

L’arc acolorit

damunt del riu, senyala

la inmensa cascada.

 

I la colònia de frarerets davant la costa del nord!

Miren l’espectacle.

Els frarets vestits de gala.

Tots els efs s’amaguen.

 

Al penya-segat,

pallassos de l’oceà.

¡Tots a l’espectacle!

 

El proper viatge a Islàndia será per contemplar l’aurora polar, l’aurora boreal. El gran espectacle de la naturalesa. Explosions i flames solars. Colors del verd al morad. Increïles colors que rellisquen a través del cel àrtic. Formes, estructures i colors molt diversos. Disfrutar del mar, envoltat de meravellosos paisatges, sota un mantell d’estrelles.

Tanco aquest haibun amb uns paraules de la Marta Pessarrodona:

“Acabar un poema

encara que només en faci

 un a l’any

em fa molt feliç.”

Novembre 2009

 

 

 

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.