Presentació
Haiku
La poetessa i assagista Chandal Maillard va escriure: “No creo que haya verdad alguna más allá de lo que ocu⁰rre en el instante: esta coincidencia en el gesto a lo que puede denominarse suceso. […] No hay verdad más alta que la conciencia del instante. […] El verso cuando es auténtico detiene la acción para crear el instante.”
L’instant és el tema del haiku. Allò que és efímer en el haiku ens dóna un besllum d’eternitat. El poeta es limita a obrir els ulls a tot allò que passa en aquest moment davant seu.
El haiku et posa en contacte amb el món, et porta a ell, t’ìntrodueix en ell. No explica la realitat; la mostra.
El haiku, més que per a la recitació o la lectura és un tipus de poesia per a ser contemplada en el silenci. Està concebut per comunicar. Ha de commoure o canviar quelcom d’un mateix. Quan alguna cosa succeeix a fora del poeta, ho expressa de manera breu i senzilla (17 síl·labes) i ho dóna a llegir als altres. Els altres són un regal pel poeta, perquè el haiku no és allò que el poeta ha sentit, sinó allò que fa sentir a d’altres a partir de la seva experiència.
Com a exercici espiritual, el haiku ens interpel·la al fons de nosaltres mateixos. És una poesia lligada a la naturalesa en la que l’esperit queda en suspens un instant a causa d’un element de l’entorn, o per una sensació o pensament instantani.
Vicente Haya diferencia el “haiku sagrat” (motivat per l’astorament i l’esbalaïment, sentint-lo o no sentint-lo) del “haiku descriptiu” (motivat per la curiositat, una sorpresa, quelcom anecdòtic, etcètera.
En el silenci cal estar atent i obert, a fi de que el que succeeix a l’exterior entri dins meu, però sense cap expectativa. No com un col·leccionista de haikus, sinó com un mode de vida.
Haiga
Per acompanyar al haiku, alguns poetes realitzen una pintura, generalment no massa perfecte, que segueix la línia de senzillesa que caracteritza al mateix, i, en moltes ocasions, sense que hi hagi una relació directa amb el poema. Aquest conjunt s’anomena haiga.
De la mateixa manera que el haiku yuxtaposa internament les seves imatges, el haiga també conté una juxtaposició entre el haiku i l’obra d’art.
Tanka
En la història de la literatura japonesa, la tanka precedeix al haiku, i està formada per dues estrofes, de tres versos la primera i de dos, la segona.
És un petit poema de cinc versos de 5/7/5/7/7 síl·labes cadascun d’ells, amb una petita pausa entre el tercer i el quart vers (5-7-5/7-7). A aquesta pausa se n’hi afegí una segona després del primer vers (5/7-5/7-7), però no tan intensa com la ja existent, creant així un altra classe de ritma.
Mondoo
Què s’entén per mondoo? Fernando Rodríguez-Izquierdo escriu: “L’avantpassat més llunyà del haiku i del que es té coneixement és el breu poema anomenat katauta. […]El katauta era una forma poètica la base de la qual era la pregunta i la resposta. […] Un parell de katautes en la forma de pregunta i resposta és una unitat anomenada mondoo, una forma poètica superior.” És un diàleg entre dos personatges: el primer, una pregunta; el segon, una resposta.
Haibun
Haibun és una paraula japonesa. Alguns dels antics haijin (els poetes del haiku) anotaven en un quadern les seves impressions i descripcions de viatge, les seves activitats, esborranys o qualsevol motiu que sigués d’interès en paràgrafs concisos, sobretot en la seva relació amb la naturalesa i l’entorn humà, cloent els seus apunts amb un haiku al començament de l’escrit o intercalant un o més poemes entre paràgrafs. El text en prosa podria se tal sense contenir cap haiku, sempre que estigués impregnat del seu esperit.
