MUNTANYA A CAVALL.
Qui agrada la muntanya, pretén gaudir-ne intensament a cada sortida. Fa els preparatius pensant en l’ arribada al cim, la pujada per la tartera o l’ aturada a qualsevol font. Com si fos la primera vegada, a tots els tornarà a sorprendre la bellesa d’ un paisatge que veuran sempre diferent. Els muntanyencs són però, gent d’ allò més normal. Només els distingeix haver tingut la sort de descobrir que la natura, serveix per aprendre a valorar, el que som , on som i amb qui i cap a on volem anar. Atrets per la muntanya, es fa l’ aprenentatge de tècniques diferents per superar cada cas i situació ( escalada, espeleologia, esquí, etc…). Respectuosos amb la natura, es surt a muntanya de maneres ben diferents. A peu, la més coneguda i tradicional. D’ ençà uns anys amb BTT. Hi ha que ho fan a cavall. Si ens hi acostem, comprovarem que cal adquirir un mínim d’ aprenentatge que permeti entendre i entendre’ns amb l’animal i que muntat, es pot gaudir amb la mateixa intensitat i sensibilitat de carenes, cims, rius, llacs, capvespres, postes de sol, olors i de tot allò que només es possible trobar amb contacte directe amb la natura, convertint cada instant en un espectacle esplèndid, sorprenen i màgic. El cavalls travessant muntanyes, forts , valents, sempre disposats a arribar on calgui i amb forts lligams amb el seu genet, que com tots els altres muntanyencs estima la muntanya i comparteix les mateixes inquietuds i motivacions que aquell qui tresca a peu per les mateixes valls, mantenint el mateix neguit en cada sortida, convençuts un i altre que la muntanya convida a estimar la terra que es trepitja.