Islàndia, 2009. Estiu. Tot un altre món. Un món desconegut: humà, físic, geològic… Terra volcànica. Pudor de sofre. Cràters. Sòl que bull. Volcans en erupció. Foc, fum i géiser. Estiu, sense nits. Rius i saltants d’aigua, llacs. Geleres i icebergs. Frarets. Creences en els trolls.
Aigua, foc i neu,
negre i blanc, verd i blau.
Pau i serenor.
Illa sacsejada per terratrèmols. Aixafada per les glaceres. Deformada per les erupcions volcàniques. Reconstituïda per la candent lava.
De fum envoltada,
la realitat l’atrau.
Poesia, èxtasi.
Difuminades
palpen el terra calent.
Somriuen, no s’ho creuen.
Activitat geotèrmica. La neu es fon. El vapor esculpeix formes estranyes. Blanc, blau i gris. Cercles, corbes i ratlles.
Forjades pel vent
escultures de natura.
Formes sinuoses.
Illa canviant i dinàmica. Sempre de nou, és i será sempre igual.
Illa que convida a la solitud. País de contrastos. Les moltes contradiccions formen un tot coherent. Una illa, un món.
Contrastos. Ingratitud del sòl. Infecunditat de la terra.
El paisatge és
tan agrest com el silenci:
hi ha solitud.
Sublim bellesa del paisatge. Muntanyes, mar i cel sempre constants. Terra encara salvatge, però no del tot hostil.
Vapor i gel. Plaer sensual en un entorn agreste. Cossos càlids rodejats per dentats i freds camps de lava.
Géiser. Volcà aquós. Nou surtidor. El vent s’endú el vapor del broll anterior.
Es respira sofre.
Xemeneies que fumegen,
escalfor als peus.
Parets de columnes de basalt embellides per cascades.
Platja del silenci, així és coneguda al menys entre els visitants a l’illa: sorra volcànica i enfront una glacera. Silenci. Arribada en silenci. Asseguts a la sorra, en silenci. Grups de persones seuen a la sorra, en silenci. Alguns se’n van, en silenci. Tots atents escolten el cric-cric del gel que es va desplaçant.
Despullat de tot,
ben lluny de tota remor,
silenci penetra.
Món meravellós de llum i cristalls.
Del cruixir del gel
i del murmuri del vent
s’omple el silenci.
El silenci interior continua.
Àrdues condicions de vida. Antigues llegendes, contes i poesia han proporcionat i creat una forma particular de vida. Una tradició i una cultura, forjant la seva propia identitat.
Total el silenci.
En la immensa glacera,
un troll s’hi amaga?
En l’amagatall
els trolls marquen el destí.
A la nit venjança.
Estiu. No hi ha nit. Els núvols tenyits de rosa al crepuscle. Llum rogenca a la posta del sol que convida a la meditació. A estar amb si mateix.
Horitzó rogenc,
sol eixent i ponent es creuen.
Uns ocells que juguen.
Quan les hores moren
i el sol morent s’apaga,
neixen les estrelles.
Els ocells no dormen, fan companyia.
Companys del silenci:
el degoteig de la neu
i el cant dels ocells.
Islàndia és una illa solitària. Una sola carretera principal envolta l’illa. No és fácil penetrar al centre de la mateixa.
A l’estiu, sobretot al nord, son pocs els visitants a l’illa. Sovint ens creuem els mateixos i anem als mateixos llocs. L’autocar dels francesos…
Sender solitari.
Al creuar-se amb algú,
instant preciós.
Solitud i paisatge agrest duen a interioritzar i a parlar amb déu
Que n’és de sublim!
El buit duu al silenci.
Sol, bocabadat.
A la intempèrie:
silenci, no hi ha res.
Ell parla amb déu.
Corrents del riu. Les neus cobreixen les muntayes i les glaceres. Són reserves d’aigua i d’energia.
Final del camp de lava. Els rierols flueixen a l’exterior formant els saltants d’aigua. Abans de confondres amb el riu. Cascades de lava.
L’arc acolorit,
damunt del riu, assenyala:
immensa cascada.
I la colònia de frarets davant la costa del nord!
Miren l’espectacle.
Els frarets vestits de gala.
Amagats els elfos.
Al penya-segat,
pallassos de l’oceà.
¡Tots a l’espectacle!
El proper viatge a Islàndia serà per contemplar l’aurora polar, l’aurora boreal. El gran espectacle de la naturalesa. Explosions i flames solars. Colors del verd al morad. Increïbles colors que rellisquen a través del cel àrtic. Formes, estructures i colors molt diversos. Disfrutar del mar, envoltat de meravellosos paisatges, sota un mantell d’estrelles.
Cloc aquest haibun amb uns paraules de la Marta Pessarrodona:
“Acabar un poema
encara que només en faci
un a l’any
em fa molt feliç.”