Haikus de guerra
… El haiku “ajuda a treballar amb els sentits i a despullar-nos de la subjectivitat que ens envolta”. Alguns treballs del taller d’escriptura creativa (Taller de Escriptura Creativa ‘Casa de la Concha’) han sigut font d’inspiració.
“La poesia, i en aquest cas de guerra, el haiku és una eina dels poetes per expressar, a través de la naturalesa i a vegades prescindint d’ella, els seus sentiments d’esquinçament, de desemparament i terror davant la immediatesa d’un bombardeig o de desastroses i esgarrifoses conseqüències de la guerra.”
Olor de sang.
Silenci i foscor.
Carrers buits.
Per l’asfalt, bales.
Nits tacades de sang.
Olor de mort.
Infants perduts.
Trepitjant els cadàvers.
Cridar de por.
Atrinxerats.
Company sagnant als braços.
Cel nuvolat.
Presos en fila.
Ben just de matinada.
Esperar l’hora.
Claror de lluna.
A prop esclat de bombes.
Ensangonats.
Crits de socors.
Atrapats a les runes.
So de sirenes.
Armes mortífers.
Ressonar al boscatge.
Tarda d’hivern.
Lament ferotge.
Exhalar del soldat.
Boca tancada.
Sang derramada .
Escampada pel prat.
Nit friolera.
Metralladora.
Florir de flor vermella
Entre les celles.
Tret d’enemic.
Compartir germanor.
Escalf ardent.
Gossos aprop.
Udolar a la mort.
Passar de llarg.
Matí gebrat.
Cadàvers d’enemics
amuntegats.
La pau firmada.
Cadascú cap a casa.
També els morts.
Morir de fam.
La ciutat assetjada.
Morir de fam.
Caure els pans.
Sobre gent famolenca.
Mirar el cel.
Xiulet de bales.
L’eixordar dels canons.
Cruixir dels ossos.
Cants dels ocells.
Els fusells sense bales.
Cançons de pau.
Només silenci.
Pólvora fumejant.
Rendició.
Atrinxerats.
Tuf. Putrefacció.
Vòmits de sang.
Sang, enderrocs.
Joguina entre runes.
Ventada forta.