Haikus

La força del silenci

Haiku, autèntica filigrana

Publicat el 5 d'octubre de 2022 per lluisroig-haikus

HAIKU, AUTÈNTICA FILIGRANA

És a partir del recull de haikus Marea baixa – Haikus de primavera i d’estiu, selecció i traducció a càrrec de Jordi Pagès i J. N. Santaeulàlia, que aquests petits poemes japonesos entren a formar part de la meva vida.

El pròleg del llibre, escrit per J. M. Santaeulàlia em va resultar molt útil a l’explicar, d’una manera molt entenedora, els elements bàsics i principals seguint els mestres clàssics del Japó. És d’un interés viu i precís.

—————-

La lírica japonesa va mostrar des dels seus inicis –la primera gran compilació, el Manyoshu, és del segle VIII– una clara tendència a la brevetat i la compressió verbal. La tanka, composició de cinc versos, n’és l’exemple més conegut. Durant el segle XVII, aquesta tendència va arribar a la seva máxima –mínima!– expressió amb la consolidació del haikai, que més tard va rebre el nom de haiku.

Com ens podem acarar al haiku des de la nostra cultura i sensibilitat occidentals? La nostra tradició poètica més aviat valora l’eloqüència i el joc verbal, el subjectivisme, l’efusió sentimental i l’afany, no pas de comprimir, sinó d’amplificar i encadenar els conceptes dins un discurs ordenat i rigorós.

El repte del haijin és ben diferent: dir el màxim en el mínim espai. No hi ha lloc per a la reflexió abstractiva, per al joc retòric, per a les emocions subjectives. Disposa tan sols d’une poques síl·labes. En un espai tan exigu, el poeta es veu obligat a forçar el màxim la capacitat suggestiva dels mots, recorrent a l’ambigüitat i l’el·lipsi, eliminant del poema tot allò que no sigui l’estrictament esencial, acostant-se perillosament al no-res en una mena d’ascesi purificadora, com si tingués sempre present aquella màxima Zen: “Com més parlem i raonem, més ens allunyem de la veritat”.

Eliminant-ne tota consideració reflexiva i contextual, pertoca després al lector fer-se les reflexions pertinents i trobar les profundes significacions que vulgui. Hi ha molt a descubrir en aquelles miniatures verbals.

Un dels valors màxims del haiku és l’energia unitiva, la sensació d’harmonia i d’unitat global que transmet. L’energía unitiva s’obté, poèticament, amb la fusió de dos elements o dues sensacions. Les fusions poden ser molt diferents, segons els materials o motius que utilitzi el poeta.

L’instant és el tema del haiku. Paradoxalment, l’esgarrifança de l’efímer ens dóna en aquests poemes un besllum d’eternitat, ens fa sentir el vertigen del gran abisme. Defugint les vies de la reflexió, l’erm de les abstraccions, les expansions egocèntriques –el jo, el gran protagonista de la poesía occidental, és gairebé absent en el haiku–, el poeta es limita a obrir els ulls, atent al minúscul, als senyals del pas del temps, a les petites, o grans, revelacions de la vida quotidiana, a les sensacions intenses però fugaces. És simplement allò que passa en aquest moment davant l’ull.

Aquestes breus composicions poètiques (5-7-5 síl·labes) solen tenir unes normes temàtiques, una de les quals és la referència a les estacions. Davant els ulls del haijin passa el paisatge del vell Japó, amb especial èmfasi en els canvis de les estacions, allà tan accentuats. És una poesia estacional, i el mot al·lusiu a l’estació (kigo) és va mantenir com obligatori fins que Shiki va renovar el gènere a finals del segle XIX.

Tot hi cap, en aquesta mena de poesia: muntanyes, boscos, camins… La gent en les situacions més diverses. La pluja, el sol, la lluna… I, sobretot, les petites criatures, vistes sempre pel haijin amb respecte i compassió: papallones, corbs… Tots pul·lulen pel haiku i omplen els seus versos amb el batec prodigiós de la vida. Res no és massa petit per figurar al haiku

El poeta japonés és aquell que, atent a l’imperceptible, sap emparaular per sempre l’instant precís, l’instant misteriós.

El haiku, en l’origen, és indissociable de la seva escriptura japonesa. Més que per a la recitació o la lectura, és una poesia per a ser contemplada en silenci: poesia visual. Molt sovint, a més, va acompanyat d’un dibuix (haiga).


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.