Haikus

ESPERIT DEL HAIKU: Poder d’asserenar. Afinada sensibilitat davant la natura. Simplicitat retòrica: poema que no és per comprendre, és per sentir i compartir, és per mirar en silenci. Acarar el món amb els cinc sentits ben desperts. Sorgeix  de la fusió de dos elements que pot ser religiosa (lligam amb el budisme), mística (misticisme: contemplar la natura i fortificar el nostre equilibri interior) i il·luminació fugaç (prendre consciència de la unitat amb tot el que ens envolta).

Al seu darrera

remor esmorteïda.

Sec el fullatge.

APUNTS PER ANALITZAR AQUEST HAIKU

– Poesia de la fugacitat: no descriure res que transcorri en més d’un segon.

– Transmetre la percepció viscuda de l’instant, la revelació a través d’un detall minúscul i fugaç. Detalls per petits que siguin.

– Absència de mots abstractes. Absència de figures retòriques: metàfores, comparacions, etc. Renunciar al llenguatge figurat, sense ornaments, despullament retòric integral.

– Absència de subjectivitat (no apareix el jo). 

– El haiku sorgeix de la fusió de dos elements. Mínim de dues sensacions juntes.

– Mètrica i estructura: Tres versos de 5/7/5 síl·labes. Última paraula de cada vers és plana o esdrujula.  Sense rima.

– Kigo: Tardor estacional, sec el fullatge.

– Kireji: Cesura al final del segon vers.”

– El wabi-sabi recorda del budisme tres senzilles realitats: res dura, res és íntegre i res és perfecte. El significat de wabi-sabi té el seu origen en el budisme: les tres característiques de l’existència, fugacitat, sofriment i l’anomenada “absència de l’ego” s’apliquen a tots els fenòmens.