Amunt els punys!

de Sabadell al món

24 de maig de 2012
Sense categoria
0 comentaris

Necessitats radicals

“Rescateu les persones, no els bancs!” és un crit que expressa molt bé el sentiment de la gran majoria davant de l’espoli que representa la situació actual: retallades socials per un costat, diner públic a tapar els forats dels bancs per l’altre.

 

Cada cop és més evident per a una gran majoria que en el capitalisme, la persona serveix al sistema productiu i no a l’inrevés. L’alienació capitalista comença per aquí, per un sistema social que redueix les persones a ser els seus servidors, els seus esclaus.

De la necessitat de superar aquesta situació d’alienació i explotació ve la necessitat de la revolució, d’un canvi de sistema global, totalment alternatiu. Aquest canvi s’ha de provocar, no caurà del cel ni és el desenllaç inevitable de les contradiccions del capitalisme. Marx posa les bases teòriques del socialisme en posar al descobert les lleis del capitalisme, les contradiccions sobre les que s’aixeca aquest sistema productiu, i d’aquesta forma contribueix de manera fonamental en la lluita per superar el capitalisme.

Necessitat de superar el capitalisme, necessitat del comunisme

 

La necessitat de superar aquest sistema caduc és una necessitat col·lectiva. El capitalisme ha desenvolupat les forces productives, la tècnica i el coneixement científic, a uns nivells inconcebibles per a l’època en què Marx va posar les bases del socialisme modern. Però alhora, les necessitats que el mateix sistema ha creat en les masses (nivell educatiu i cultural, temps per a viure, protecció social i atenció a la salut,…) i que ara nega de manera radical, especialment a la classe treballadora i a les generacions més joves, empenyen a superar el marc del capitalisme, a qüestionar obertament un sistema el centre del qual és el procés d’acumulació capitalista, indiferent al destí de milions de persones.

Marx es refereix en algun moment a les lleis de l’economia en el capitalisme com a “lleis naturals”. Però es refereix sempre a l’economia capitalista. Descriu el funcionament del capitalisme. I de fet combat la “mistificació” de considerar les lleis econòmiques del capitalisme com a lleis naturals.

Al tercer volum de les Teories sobre la plus-vàlua planteja que, quan s’analitza històricament el capitalisme “… desapareix la il·lusió de considerar (les lleis econòmiques d’una formació social) com a lleis naturals de producció…”.
Al primer llibre de El Capital : es parla d’una “llei de l’acumulació capitalista que es pretén mistificar convertint-la en llei natural”.

D’altra banda, s’ha de considerar el capitalisme com un tot unitari. Tota formació social és una globalitat d’estructures ordenades de manera coherent i que es fonamenten recíprocament.

Misèria de la filosofia: “Les relacions de producció de qualsevol societat formen un tot. El senyor Proudhon considera les relacions econòmiques com altres tantes fases socials, naixent una de l’altra, resultant una de l’altra com l’antítesi de la tesi i realitzant, en la seva successió lògica, la raó impersonal de la Humanitat (…) com pot explicar el cos de la societat, dins de la qual coexisteixen simultàniament totes les relacions recolzant-se les unes a les altres, la simple fórmula lògica del moviment, de la successió, del temps?”.

Introducció de 1857 de El Capital: “El resultat al que arribem no és que la producció, la distribució, l’intercanvi i el consum siguin idèntics, sinó que constitueixen les articulacions d’una totalitat, les diferenciacions dins d’una unitat”. Als Grundrisse (Elements fonamentals per a la crítica de l’economia política): “Les forces productives i les relacions socials són unes i altres aspectes diversos del desenvolupament de l’individu social”.

Una de les estructures interdependents essencials dels capitalisme com a “formació” és l’estructura de les necessitats. Per poder subsistir com a “formació social”, el capitalisme, a l’interior de la seva estructura de necessitats, incloïa algunes d’impossible satisfacció en el seu si. Segons Marx les necessitats radicals són moments inherents a l’estructura capitalista de les necessitats: sense aquestes el capitalisme no podria funcionar. Les “necessitats radicals” no poden ser “eliminades” pel capitalisme perquè són necessàries per al seu funcionament.  Aquells individus en els quals neixen les “necessitats radicals” ja en el capitalisme són els portadors del “deure col·lectiu”.

 

El desenvolupament del capitalisme ha comportat el creixement d’una força de treball qualificada, en què el treball intel·lectual és cada cop més present, per sobre del treball manual. Conceptes com “capital humà” han vingut a expressar la importància d’aquest treball amb un fort component de coneixement tècnic, professional. Alguns sociòlegs han assenyalat l’aparició d’una nova classe mitjana per referir-se a aquest sector de la societat de professionals i tècnics assalariats. El mateix sistema productiu ha creat la necessitat d’aquesta mà d’obra qualificada.  Avui, als joves se’ls reclama una formació i un nivell educatiu molt superiors al de generacions passades. I alhora es precaritzen les seves condicions laborals d’una manera brutal, convertint-los en els nous proletaris. Els joves, avui, juntament amb la classe obrera, són els nous portadors del “deure col·lectiu”.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!