Amunt els punys!

de Sabadell al món

8 de juny de 2015
0 comentaris

Les promeses del rei del Marroc

Una entrevista de fa 4 anys a Aboubakr Jamaï a la revista de Montreal l’Actualité

Marroc ha escapat de la tempesta que agita el món àrab. És per què Mohamed VI ha anunciat la seva voluntat de democratitzar el país?
L’amor és com la política. “No hi ha amor, només proves d’amor”, deia l’escriptor Jean Cocteau. “No hi ha democràcia, només proves de democràcia”, replica el periodista marroquí Aboubakr Jamaï.
Marroc ha escapat fins ara a la crisi que ha sacsejat al món àrab. Al març, el rei Mohamed VI ha anunciat una reforma constitucional que podria fer el país més democràtic. Al seu discurs, el sobirà ha dit voler estendre les llibertats públiques, consolidar la separació dels poders i reforçar el poder del primer ministre.
Vol realment democratitzar el reialme o simplement fer callar els manifestants que, al febrer, van desfilar per desenes de milers? L’oposició resta dubitativa. Sobre el paper, el Marroc és una monarquia “constitucional”, però, a la pràctica, el rei i el seu entorn tenen massa poder enfront del Parlament, estima l’oposició.
Fundador del Journal hebdomadaire, Aboubakr Jamaï és un pioner de la premsa independent al Marroc. Exiliat el 2007 després d’haver tingut problemes amb les autoritats, beneficiari de beques de prestigi (de Harvard i de Yale),és guanyador de molts premis. L’associació mundial de diaris i dels editors de mitjans d’informació, WAN-IFRA, li va atorgar l’any passat el premi Gebran Tueni, el nom del qual correspon a l’editor libanès mort en un atemptat amb cotxe bomba, a Beirut, el 2005.
Aboubakr Jamaï era editorialista de la web lakome.com [bloquejada des del maig de 2014], diari bilingüe (àrab i francès) el servidor del qual es trobava al Canadà.

-Mohamed VI es pot acontentar, a la manera d’Isabel II, d’un paper de representació dins d’una monarquia parlamentària?

-Tinc dubtes. Mohamed VI ha dit sempre que ell és un monarca “executiu”. Per què se li pugui fer confiança, el primer que hauria de fer és posar en pràctica la seva voluntat de democratització. Hi ha un cert nombre de gestos que caldria que hagués fet ja fa temps i que no ha acomplert mai.

-Per exemple?

-Acaba de nomenar una comissió encarregada de la reforma de la Constitució. Però quan es mira qui s’hi asseu, es constata que es tracta de gent que no destaca per la seva defensa de la democràcia. Hi ha universitaris que s’han amagat sempre darrere la pantalla de la ciència per no prendre partit. Al seu capdavant, es troba un senyor que ha estat fins ara al Consell constitucional, és a dir, algú que ha estat encarregat de fer respectar una Constitució que, a dia d’avui, dóna el monopoli del poder al rei.

-Per què el rei sent sobtadament la necessitat de reformar la Constitució? És per les revoltes a Tunísia i a Egipte?

-El vent que Tunísia i Egipte han aixecat bufa fort! S’ha vist a les manifestacions que han tingut lloc al Marroc al febrer: assistim a un alliberament de la paraula. El to és molt més crític envers la monarquia, però no és només això. La monarquia no es troba en una situació de força. És víctima dels seus propis excessos. Ha mostrat, sota Mohamed VI, una voracitat econòmica sense precedents. El rei ha esdevingut el primer banquer del país, el primer assegurador i el més gran agricultor. Es troba també al capdavant d’una gran empresa de telecomunicacions i ha invertit en el camp de l’energia. Sobre el pla econòmic –vull dir el sector privat-, el rei ha emprat les seves prerrogatives polítiques per estendre el seu control econòmic.

-La revista nord-americana Forbes avalua la fortuna de Mohamed VI en 2.500 milions de dòlars. Aquesta xifra us sembla realista?

-Això és per sota de la realitat, al meu entendre. Hi ha parts de la seva fortuna que no es tenen en compte. No tenim idea del que posseeix a l’estranger. Se sap que té castells a França, per exemple, però no se’n sap el valor. Segons algunes estimacions, la seva fortuna s’ha multiplicat per cinc després de la mort de Hassan II.

-Se sap, gràcies a WikiLeaks, que els diplomàtics nord-americans han subratllat la importància de la corrupció, fins i tot en els esglaons superiors de la monarquia. Aquestes revelacions han desestabilitzat a la monarquia?

-Ara sabem que el Departament d’Estat nord-americà –el ministeri d’afers estrangers d’un país amic- fa pujar la corrupció fins als punts més alts de l’Estat marroquí. Un altre cable parlava de la corrupció als més alts rangs de l’exèrcit. El règim ja no pot amagar-ho, pretendre que aquestes revelacions són cosa de periodistes amargats o d’opositors.

-Per què creieu que la creació del Partit autenticitat i modernitat (PAM), el 2008, ha estat un error polític?

-El PAM va ser fundat per un amic íntim del rei, Fouad Ali El Himma, que avui és el seu conseller més proper. Aquest partit volia fer la competència no només als partits d’esquerres, també als partits religiosos que feien de contrapès dels islamistes. (No parlo dels partits islamistes no autoritzats, que són molt crítics envers la monarquia). El missatge del PAM és: heu estat incapaços de fer recular els islamistes, nosaltres ho farem!

-I llavors?

-El PAM, molt identificat amb el rei, culpa a l’esquerra i als islamistes alhora. Hassan II va fer sempre molta atenció a això. Ell sempre va jugar els uns contra els altres: quan volia atacar l’esquerra, recitava el breviari de l’autenticitat, de la tradició, del conservadorisme religiós. Era la seva manera d’atacar l’esquerra, com si es tractés d’una espècie de cos estranger que volgués occidentalitzar per la força el Marroc. I quan volia atacar els islamistes, es recolzava en els valors progressistes i essencials per a la modernització del país als que s’oposaven aquests obscurantistes religiosos… Però ell no va atacar els dos camps alhora!

-La Unió Europea ha expressat la seva satisfacció acordant amb el Marroc un estatut especial, que facilita, entre d’altres, l’obtenció de vises per als marroquins. Ha fet bé Brussel·les?

-La concessió del “estatut avançat” és un regal enverinat. És reconèixer que el país ha progressat en el bon sentit, però ara ha d’estar a l’alçada d’aquesta reputació. Les insuficiències apareixen a plena llum del dia, perquè Tunísia està en camí d’esdevenir una veritable democràcia, l’Egipte també [no s’havia produït encara el cop militar], i quan aquests dos països hi arribin –penso que es troben en el bon camí-, la imatge del Marroc serà molt menys brillant que avui. Abans, la monarquia marroquina es beneficiava del contrast amb la resta del món àrab: els socis estrangers reconeixien que el Marroc no era perfecte però que era millor que els seus veïns. Aviat ja no serà el cas.

-Les reformes anunciades pel rei, ofegaran o rellançaran les manifestacions?

-És molt difícil de respondre a aquesta pregunta. Si me’n refio del que es diu a Facebook, no crec que el discurs del rei aconsegueixi entabanar qui està a l’origen de la mobilització del 20 de febrer. Jo mateix em vaig manifestar aquell dia a Rabat, i puc dir que la gent parlava molt clar de monarquia parlamentària i de separació de poders. Fustigaven els propers del rei, incloent-hi el seu secretari particular, i atacaven Fouad Ali El Himma. Les reivindicacions eren fortes i precises. El discurs del rei, que també és interessant, -és un reconeixement de les reivindicacions del moviment del 20 de febrer-, serà pres seriosament quan es vegin les conseqüències.
El rei ha parlat de democràcia, però tot seguit també ha parlat de la importància dels subjectes “sagrats” –la monarquia, la integritat territorial i la religió-, que no són negociables. Sabem que Mohamed VI, com Hassan II, ha fet servir el tema de les “sacralitats” per justificar el seu autoritarisme. Aquestes línies vermelles no han canviat; han estat subratllades de manera pronunciada en el seu discurs. Als que lluiten per la democràcia, això no els satisfà. Per contra, el món dels negocis considera aquest discurs com a molt positiu. En aquests cercles, es diu que el rei ha fet un gest important, que no cal manifestar-se més, que cal deixar passar una mica de temps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!