Amunt els punys!

Com s’ha vist i es veu arreu, la dreta fa servir les qüestions de seguretat per fomentar la seva política de “llei i ordre”. La pulsió autoritària dels governs de dretes és un aspecte que comparteixen tots: Sarkozy, Rajoy, Aznar, Cameron, G.W. Bush, Berlusconi… Malauradament, també l’hem vist en governs socialdemòcrates i laboristes quan s’han enfrontat a la contestació al carrer de les seves polítiques procapitalistes. Només cal crear un “enemic”, una suposada amenaça, l’”allau” d’immigrants, els i les vaguistes manifestant-se pel carrer, usuaris i usuàries de la sanitat contra les retallades tallant el trànsit, estudiants revoltats, anticapitalistes clamant contra els bancs i contra el sistema…

Vaja, no esperàvem altra cosa de Felip Puig, aquest bon servidor del seu amo, que el seu subidón d’adrenalina en aquests dies, entre la Vaga General i la cimera del BCE. Eloqüents les seves declaracions, quan deia allò de “arribarem fins on permeti la llei, i una mica més“. Però per més que esperat, no deixa de ser un atemptat brutal als drets democràtics. Que des del dia 25 d’abril la Laura (CGT) estigui a la presó per haver cremat uns papers al davant de la Borsa el 29M, és un despropòsit increïble i un intent descarat d’intimidar als que protesten. S’equivoquen els governs i la jutge en aquesta qüestió, perquè la repressió, com passava als anys finals de la dictadura, no aturarà les mobilitzacions. Al contrari, la repressió esperona la lluita. També s’equivoca Puig quan envia els mossos disfressats de poliflautes a les manifestacions d’estudiants, o a les manis anticapitalistes… què pretén? Provocar? Intimidar? La veritat és que fan el ridícul. Ni que sigui per una qüestió d’imatge, els sindicats dels mossos s’haurien de plantar davant d’aquests jocs de disfresses.