Amunt els punys!

de Sabadell al món

30 d'abril de 2012
0 comentaris

Entrevista a James Connolly, marxista i revolucionari irlandès

El dilluns de Pasqua de l’abril de 1916, l’Exèrcit Ciutadà Irlandès i els Voluntaris Irlandesos es van alçar en armes contra l’Imperi britànic amb l’objectiu d’aconseguir la llibertat per a Irlanda i fundar una República Irlandesa. Rere l’aixecament es trobaven segles d’opressió nacional patits pels irlandesos sota la bota de l’Imperi britànic i el capitalisme. En aquesta opressió van tenir la col·laboració dels capitalistes irlandesos i la jerarquia catòlica, que estaven vinculats als interessos britànics. L’aixecament va durar del 24 al 30 d’abril i els seus dirigents van proclamar la República Independent d’Irlanda. Però després d’aquells sis dies, l’intent revolucionari va ser derrocat a mans de l’exèrcit britànic.

La Fundació F. Engels ha publicat en català escrits seus aplegats sota el títol “Socialisme i nacionalisme”. Què hi trobarà el lector?

 

En el llibre hi ha el programa del Partit Republicà Socialista Irlandès i altres textos que vaig fer poc després de la fundació del partit, com El Jubileu dels Diamants de la Reina Victòria (1897), una crida a la classe obrera irlandesa a aixecar-se contra els terratinents i la burgesia de l’illa, que se serveixen de la corona britànica per a la seva opressió de classe. També trobarà els articles que vaig fer sobre la fundació del Sinn Fein (Nosaltres Sols), sobre el que vaig intentar influir perquè es dotés d’un programa socialista, malgrat trobar-me en aquells anys als Estats Units, treballant per al sindicat IWW (Industrial Workers of the World). La qüestió de l’Ulster, la guerra imperialista, l’oposició radical a la traïció dels dirirgents reformistes de la socialdemocràcia,l’objectiu de mantenir unit al moviment obrer i la denúncia dels partits polítics de la burgesia i de la petita burgesia irlandesa, que confonen a la classe obrera fent-li creure que Irlanda ja és una nació lliure o que pot arribar a ser-ho sota l’imperi britànic, són, entre d’altres, qüestions que es tracten al llibre.

 

La seva és una vida sempre lligada a la lluita obrera, a la lluita revolucionària.

 

Vaig començar fent feines d’agitador, de propagandista. Quan vaig anar als Estats Units, cap al 1905, vaig col·laborar en la fundació de l’IWW, defensant un sindicalisme revolucionari. Quan torno a Irlanda, el 1910, vaig ajudar a organitzar el Partit Socialista d’Irlanda i el sindicat ITGWU. Vam dirigir lluites obreres particularment dures. Cap a la fi del 1913 em vaig incorporar a la milícia obrera Exèrcit Ciutadà Irlandès, per combatre les bandes de matons que els empresaris havien creat amb l’objectiu de dividir i enfrontar la classe obrera en línies religioses i sectàries. Per primer cop a Irlanda, els treballados vam crear una organització armada per defensar-nos dels capitalistes. Després esclata la guerra imperialista. I és amb les forces de l’Exèrcit Ciutadà Irlandès que a l’abril de 1916 vam dur a terme el que es coneix com la insurrecció de Pasqua. Durant sis dies vam aconseguir prendre posicions clau a Dublín i vam fer front a l’exèrcit britànic. Amb la insurrecció obrera volíem encendre la metxa de la revolució a tot Europa. Nosaltres no ho vam aconseguir, però només un any després, els bolxevics a Rússia, sí.

 

Què li sembla que, 90 anys després de ser reconeguda la independència (de tres de les quatre províncies històriques de l’illa), el pressupost es debati al comitè de finances del Bundestag abans que al Parlament d’Irlanda?

 

No hi pot haver alliberament nacional sense revolució social. És una idea que constitueix el fil del meu pensament, de la meva acció. “Si venceu a l’exèrcit anglès pel matí i aixequeu la bandera verda sobre el castell de Dublín, tret que comenceu a organitzar la república socialista, els vostres esforços seran debades. Anglaterra encara us governaria a través dels seus capitalistes, a través dels seus terratinents, a través dels seus financers, a través de tota la xarxa d’institucions individualistes i mercantilistes que ha plantat en aquest país i regat amb les llàgrimes de les nostres mares i la sang dels nostres màrtirs”, escric en un dels articles. Substituiu Anglaterra pels Estats Units o Alemanya, i trobareu que és el mateix.

La repressió de la insurreció va ser salvatge. Van detenir a uns 3.000 sospitosos i van executar als 15 dirigents de la insurrecció. Entre ells es trobava James Connolly, que malgrat ser ferit greument va seguir dirigint l’aixecament fins a l’últim moment, fent-se transportar en un llit. El van afusellar lligat a una cadira perquè les seves greus ferides no li permetien estar dempeus.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!