Amunt els punys!

El dissabte 12 de maig tornàvem a omplir els carrers per desenes, centenars de milers, en un moviment que encara pot donar moltes sorpreses, tanta és la ràbia i la indignació de la població amb les mesures de retallades socials, per un costat, i la injecció, ràpida, descarada i colossal de milers de milions d’euros per tapar el forat de Bankia…

A França, després d’haver fet fora a Sarkozy de la presidència, s’obre un nou període. El moviment obrer, que ha estat la bèstia negra del sarkozysme, ara reclama a Hollande una verdadera política d’esquerres, que en el terreny industrial vol dir: més drets de protecció dels treballadors i una intervenció més directa de l’estat per defensar els llocs de treball.

Aquest era el tema de portada de l’Humanité del divendres 11 de maig:

A Grandange (la Moselle), l’acer té futur, aquí n’hi ha la prova

Escrit per Loan Nguyen

Tres anys després del tancament de la planta d’ArcelorMittal, malgrat les promeses de Nicolàs Sarkozy, la CGT ha presentat ahir un projecte d’aceria elèctrica, ecològica i econòmicament viable, que permetria la continuïtat de l’activitat siderúrgica i dels llocs de treball.

 

No donaran treva, no hi ha període de gràcia al nou president elegit. A Gandrange -on l’aceria havia tancat el 2009, malgrat les promeses de Sarkozy-, els 350 assalariats del laminador de corones i barres que hi queden no esperen més per exigir una política industrial a l’alçada de la urgència d’una planta per la que la CGT no hi veu futur, en aquest estat, més enllà dels tres propers anys. Actualment s’alimenta de l’acer importat d’altres plantes d’ArcelorMittal d’Alemanya i de Polònia, però sense beneficiar-se de tarifa preferencial, el laminador subexplotat de Gandrange acumula pèrdues financeres des del 2009. “Ara, cadascú ha de fer front a les seves responsabilitats”, insisteix Xavier Phan Dinh, de la CGT Grandange. Si els sidicalistes se senten alleujats de veure l’home que els va mentir fent les maletes i sortint de l’Elisi, per descomptat, aprofiten la renovació presidencial per tornar a posar de nou sobre la taula la seva proposició d’un nova aceria elèctrica.

Al pàrquing de la fàbrica, davant dels locals sindicals (amb molt d’espai, perquè han recuperat els antics despatxos de la direcció), els sindicalistes expliquen a la premsa el seu projecte, pacientment elaborat des del 2008, en col·laboració amb el gabinet 3E Consultants, davant la presència dels regidors locals, socialistes i comunistes. A més d’assegurar la continuïtat dels 350 llocs de treball que resten al laminador, la construcció d’aquesta aceria elèctrica permetria crear entre 200 i 250 llocs més i reciclar l’abundant ferralla local.

“No partim de zero: hi ha centres de formació i de recerca a la zona, un mercat europeu gegantí pròxim -entre el nord de França, Alemanya, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, l’Europa central-, no hi ha cap ruptura tecnològica a la vista en els propers 20 anys, una regió, la Lorena, excedentària en electricitat, i els ferrallers que no troben a França on dur la seva ferralla i es veuen obligats a exportar-la perquè després sigui reimportada sota la forma de producte acabat o semiacabat”, exposa Didier Guyot, expert de 3E Consultants. Segons el gabinet d’experts, el projecte consumiria vuit cops menys d’electricitat i generaria vuit cops menys CO2 que un alt forn. Amb una font d’alimentació integrada a la planta, la pol·lució vinculada als transports es veuria igualment reduïda. Segons les seves estimacions, la construcció d’aquesta aceria elèctrica requeriria una inversió de 120 milions d’euros. Una despesa que pot semblar elevada, però Didier Guyol recorda: “No és diner el que manca a Europa, quan hom veu els 2 bilions d’euros que ha injectat el BCE recentment”. Una gota d’aigua també si es compara amb els 2.300 milions de dòlars de beneficis obtinguts pel grup ArcelorMittal el 2011.

Empènyer totes les portes del poder polític

“La mateixa direcció del grup diu que és un bon projecte, però que rebutgen finançar-lo”, explica Jacky Mascelli, secretària de la CGT Grandange. “Ara hem de posar tota la gent a qui concerneix el projecte al voltant d’una taula”, completa el seu col·lega Xavier Phan Dinh. “El problema fonamental és que caldria poder expropiar els perniciosos com Monsieur Mittal”, afegeix. Amb el suport dels regidors locals, la CGT espera empènyer totes les portes del poder polític per realitzar el seu projecte.

“És una proposició positiva i es tracta d’una qüestió de voluntat política més que de diner. Es tracta de la nostra capacitat de posar en qüestió la gestió liberal i financera d’aquesta empresa per passar a una verdadera economia industrial. I aquest debat no es resoldrà més que per una discussió entre el govern i aquest grup mundial”, confirma el president PS del consell regional de la Lorena, Jean-Pierre Masseret. Paraules que s’escolten amb atenció per part dels sindicalistes, venint com venen d’un responsable socialista. “François Hollande va venir al març per dir-nos que ell havia de pensar avui les inversions de demà a la siderúrgia… ara ell ha de tenir present els seus compromisos! En tot cas, nosaltres, sindicalment, no afluixarem gens!”, avisa Jacky Mascelli, que anuncia que la CGT sol·licitarà una trobada amb el proper ministre d’Indústria tant bon punt es nomeni. Més enllà d’una forta intervenció a favor del seu projecte, els sindicalistes reivindiquen també nous drets al futur govern: “L’esquerra ha d’innovar i donar nous poders als assalariats sobre les decisions estratègiques de les empreses i especialment pel que fa als acomiadaments”, insisteix Jacky Mascelli.