La depuració de franquistes que mai es va produir

El juny del 2007, la sala V del Tribunal Suprem va acordar la denegació del recurs de la causa 106, la que, dirigida per un jutjat militar de Barcelona, va condemnar a mort a Puig Antich el 1974. L’aute del TS no només tancava per segon cop les portes a una revisió del cas, sinó que seguia reconeixent el període de la dictadura com “l’ordre institucional vigent”. Però qui formava part d’aquesta sala V del Tribunal Suprem? El llibre de Gutmaro Gómez Bravo (Puig Antich. La transición inacabada) ens ho explica:

El president, Ángel Calderón Cerezo, pertanyia a l’Asociación Profesional de la Magistratura, de la qual en va ser el seu portaveu molt temps. La seva destinació com a jutge es va produir, precisament el 1973, a la ciutat de Baena, però aviat va passar a l’Audiència Nacional i , posteriorment, al Tribunal Suprem, on s’ha manifestat sempre en contra de tots els processos de revisió de sentències del franquisme. A l’abril del 2012 va ser condecorat pel president del Govern Mariano Rayoy, amb la Gran Cruz al Mérito Naval.
El primer vocal, el general Agustín Corrales Elizondo, membre de l’Opus Dei, va desenvolupar la seva carrera plenament al Cos Jurídic Militar. Va començar el 1970, com a tinent auditor de la Fiscalia de la Zona Marítima de l’Estret de Gibraltar, i el 1974 ja dirigia un jutjat d’instrucció militar a València. El segon vocal, el general i assessor del Ministeri de Defensa Javier Juliani Hernán, procedia també del Cos Jurídic Militar i era fill del general Antonio Juliani, uns quants cops condecorat pel Caudillo “por su servicio a España”. El fiscal togat militar, Fernando Herrero-Tejedor y Algar, era fill d’un dels últims ministres de la dictadura, el secretari general del Movimiento Fernando Herrero Tejedor, qui havia estat també fiscal al Tribunal Suprem, membre del Consell d’Estat i fiscal de la sala V des del 2003. El 2012 va ser nomenat fiscal cap de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat. Germà del periodista i eurodiputat del Partit Popular, Luis Herrero.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *