Amunt els punys!

Molt recomanable el llibre de Gutmaro Gómez Bravo, Puig Antich. La transición inacabada (Taurus, 2014).

Fragment de la Introducció:

A les quatre dècades que han transcorregut des d’aquella execució la societat ha experimentat forts canvis, i existeix en ella una demanda creixent de coneixement del seu passat recent. La petició de nul·litat de les sentències dels tribunals militars dictades a la Guerra Civil o a la postguerra, l’exhumació de fosses comunes, l’eliminació dels símbols de la dictadura, així com altres mesures de reparació previstes a l’anomenada Llei de Memòria Històrica de 2007 han provocat una forta commoció social i una controvèrsia política i mediàtica important. Milers d’expedients de revisió segueixen a l’espera de dictamen jurídic. Altres, com el de Puig Antich, han estat denegats. Una situació que Nacions Unides ha denunciat davant els poders públics espanyols, però que a penes ha variat a les últimes dècades i que col·loca a Espanya al capdavant mundial de desapareguts per darrera de Cambodja.

I un apunt sobre qui constituïa el tribunal del Consell de Guerra:

La consigna que va recórrer tot el procés va ser la rapidesa. Va passar a la jurisdicció militar després de la mort d’un policia. La instrucció es va acabar en poc més de mes i mig, gràcies a la denegació de les proves sol·licitades per les defenses. Tan sols quedaven ja uns pocs passos per al consell de guerra. La figura clau en aquesta última fase del procés , qui controlava el temps i la composició del tribunal era el capità general de Catalunya. Es tractava de Salvador Bañuls Navarro, de 64 anys, que havia desenvolupat una carrera ascendent a l’Exèrcit que va culminar com a màxim autoritat de la IV Regió Militar. Tinent general, heroi de la Cruzada i de la División Azul, uns quants cops condecorat per això, Bañuls era una figura de referència principal per al món castrense dels anys setanta. A les seves mans estava el resultat del cas.
Impressionat encara per la mort de Carrero Blanco, va accelerar la seva tramitació el 31 de desembre. Va firmar l’ordre de la fi de la instrucció i va decretar el pas al consell de guerra, que s’havia de celebrar el 8 de gener de 1974. Preocupat perquè el cas pogués coincidir en el judici per un conflicte laboral amb greus desordres a la central tèrmica de Sant Adrià del Besòs, en què va resultar mort un obrer (finalment aquell judici no se celebraria fins el 7 de febrer), Bañuls va demanar un informe de mesures de seguretat per a la celebració d’ambdós consells de guerra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!