Amunt els punys!

de Sabadell al món

13 d'octubre de 2014
0 comentaris

Wafaa Charaf, militant marroquina empresonada

Wafaa Charaf, a la presó de Tànger des del 9 de juliol, està complint pena pel seu combat al costat de les obreres i els obrers de la zona franca.

Article de Rossa Moussaoui (l’Humanité, 24-09-14)

Transformar la víctima en culpable. Vet aquí un dels lúgubres mecanismes de prestidigitació del govern marroquí. Militant de la defensa dels drets humans, Wafaa Charaf l’està experimentant de manera cruel darrera dels alts murs blancs de la presó de Tànger. Aquesta jove de vint-i-set anys és a la presó des del 9 de juliol, data en què va ser arrestada i posada en detenció preventiva després de presentar denuncia contra X per segrest. El cas es remunta al 27 d’abril. Molt vinculada a la classe obrera d’aquest port africà a les portes d’Europa, Wafaa Charaf va participar aquell dia en una manifestació de suport als treballadors de la multinacional Greif (líder mundial en envasat industrial), acomiadats després de la creació d’una secció sindical. Tot un desafiament al cor de la zona franca que permet a les empreses locals o occidentals embutxacar-se incentius fiscals i disposar de mà d’obra barata i sense els drets més bàsics. Després de la manifestació, la militant va ser segrestada per desconeguts que la van maltractar, la van interrogar sobre les seves activitats i la van abandonar ferida a la cuneta d’una carretera a la nit, a uns vint kilòmetres de la ciutat.


“La naturalesa d’aquest règim és antidemocràtica”
Aquest escenari de novel·la negra porta la firma dels mètodes policials denunciats regularment per l’Associació marroquina dels drets humans (AMDH), de la qual Wafaa Charaf n’és membre. La investigació oberta per la denúncia de la jove no pretén identificar els seus atacants, sinó tot el contrari. És ella finalment qui és acusada per “mentides i calúmnies” i empresonada i condemnada l’11 d’agost a un any de presó i una forta multa. Dilluns al matí, la jova va haver d’anar a apel·lar. L’audiència va ser finalment ajornada per al 29 de setembre. A la concentració per exigir la llibertat de l’activista condemnada injustament hi havia Abubakr El Khamlichi, president de Chabaka, una xarxa d’associacions que defensen els drets dels migrants i els treballadors. Aquest vell militant d’ulls clars i sincers, pateix tremolors i té cicatrius pels maltractaments que va patir durant la seva llarga estada a la presó a la dècada del 1980. Jutjat al mateix temps de Wafaa Charaf per “complicitat en declaracions falses”, finalment va ser alliberat.
“Es tracta d’una qüestió política. El que se li reprotxa a Wafaa és el seu compromís contra les violacions dels drets humans. Aquí, els patrons es comporten de la pitjor manera a l’interior de les fàbriques”, afirma. El cap cobert amb un vel blau, Fatima Khayati és una d’aquestes treballadores que lluiten al costat de Wafaa Charaf. “Ella era el nostre suport més valuós, la nostra portaveu. Per 2.300 dirhams (prop de 200 euros), nosaltres érem menyspreades, maltractades. Només volíem fer valer els nostres drets, per millorar les nostres condicions de treball. Però quan ens vam organitzar sindicalment, la reacció dels patrons va ser salvatge”, explica. “És una multinacional poderosa, és difícil fer-hi front. Wafaa ha mostrat la seva solidaritat amb la nostra lluita des del principi fins al final”, assenyala una altra treballadora acomiadada, Khadija Amaouche. Com la majoria de les seves companyes acomiadades, encara no han trobat una altra feina. Amb factories a mig centenar de països, la multinacional, amb seu a Ohio (EUA), ha presentat en el tercer trimestre una xifra de beneficis de més de mil milions de dòlars. Insuficient, segons el seu director general, David B. Fischer, que es va comprometre a finals d’agost a “seguir portant a terme els plans de forma agressiva per enfortir la cartera de negocis” del gegant d’embalatge industrial. Zona sense llei per als treballadors, la zona franca de Tànger és un paradís per a les empreses que busquen el màxim benefici. Wafaa Charaf és especialment culpable als ulls dels seus fiscals, per haver abordat el tabú de les condicions de treball en aquests llimbs de la indústria, a uns quinze quilòmetres de les costes europees.

“La naturalesa d’aquest règim és antidemocràtica. La pressió és constant sobre tots aquells que denuncien les violacions dels drets humans. Però és encara més gran sobre els que denuncien la connivència entre el règim i els empresaris per violar els drets dels treballadors”, diu Ahmed Sekkaki, responsable de la Via Democràtica. Amb el moviment 20 de febrer que ha sacsejat d’una manera inèdita, el 2011, la monarquia marroquina, els temors es van dissipar i les veus es van fer sentir. Però el Makhzen resta intractable per als militants de la llibertat, el progrés social i la democràcia. “La repressió s’ha aguditzat molt severament en aquest any. No són estranys els casos de tractaments inhumans i degradants als activistes per part de la policia o a la presó, directament o indirectament, mitjançant la manipulació d’altres reclusos”, explica Najib Sekkaki, president de l’AMDH a Tànger. Des de la presó, Wafaa Charaf manté la moral alta. Cada mobilització pel seu alliberament li dóna força i coratge. Més enllà dels murs, els seus pensaments sempre volen cap als desposseïts que, fora, també es troben privats de la seva llibertat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!