Amunt els punys!

Un fragment del discurs d’Eugene Debs recollit al magnífic llibre de Howard Zinn, La otra historia de los Estados Unidos. Eugene V. Debs  va obtenir prop d’un milió de vots (el 6%) a les presidencials dels EUA del 1920, tot i estar empresonat per “sedició” en oposar-se a la I Guerra Mundial.

El cas d’Eugene Debs aviat arribaria al Tribunal Suprem. El juny del 1918, Debs va visitar a tres socialistes que eren a la presó per oposar-se al reclutament. Després, a l’altre costat del carrer, al davant de la presó, Debs es va dirigir a una audiència que va mantenir captivada durant dues hores. Era un dels millors oradors del país i un cop rere l’altre l’interrompien els aplaudiments i les riallades:

“Ens diuen que vivim en una gran república lliure; que les nostres institucions són democràtiques; que som un poble lliure i autònom. Fins i tot per a un acudit, això és massa. Al llarg de la història, s’han fet guerres per conquerir i saquejar… això és la guerra en resum. Sempre és la classe dominant la que declara les guerres i sempre és la classe oprimida la que lluita a les batalles…

“Sí, en el seu moment ens farem amb el poder d’aquesta nació i de tot el món. Destruirem totes les institucions capitalistes que ens esclavitzen i ens degraden. Està naixent el sol del socialisme. En el seu moment atacarem i quan triomfi, aquesta gran causa proclamarà l’emancipació de la classe obrera i la fraternitat de tota la humanitat.”

I en el seu judici:

“M’han acusat d’obstruir la guerra. Ho admeto, senyors, detesto la guerra. M’oposaria a la guerra encara que fos l’únic en fer-ho. La meva solidaritat està amb la gent que pateix i que lluita, siguin d’on siguin. No té importància sota quina bandera van néixer ni on viuen…”