Amunt els punys!

Pierre Ivorra – L’Humanité

Eurostat, el servei estadístic de la Comissió Europea, ha fet èmfasi en la disminució del 93,4% al 92,7% del PIB en el nivell de deute públic a la zona euroa en el tercer trimestre de 2013. Aquest és el primer descens (-0,7 punts) a partir del quart trimestre de 2007. En canvi, hi ha almenys tres raons per no cantar victòria.

En primer lloc, perquè, en comparació amb el tercer trimestre del 2012, el nivell de deute públic es va incrementar del 90% al 92,7%. Després, perquè la situació no és uniforme. La ràtio de deute s’incrementa a Àustria, Grècia, Espanya i Xipre. Per últim, perquè amb aquesta ritme de reducció, caldrà esperar al 2060 perquè la zona euro arribi als límits imposats per Maastricht, i el seu límit màxim de deute públic del 60% per als països membres. Aposto que per aleshores la major part dels líders europeus, els membres del comitè executiu del BCE i els funcionaris de la Comissió de Brussel·les brindaran d’ultratomba per un èxit tan gran!

Està bé recordar que l’alça del deute públic és paral·lel a la crisi del deute privat que va esclatar el 2007-2008, la crisi econòmica i social que es va produir després i la crisi de la zona euro. Allò públic (l’Estat) s’ha apressat a socórrer les empreses privades i tapar els “forats” provocats en el teixit social pel col·lapse financer. Això explica perquè, entre els anys 2008 i 2012 el deute públic dels països de la zona euro va pujar en 22,4 punts. En canvi, hi ha una raó fonamental d’aquest fracàs dels principals països capitalistes per reduir de manera consistent i sostenible el deute públic. A l’etapa actual de desenvolupament del capitalisme, la finaciarització de les despeses de les administració, l’ús per aquestes dels mercats financers, ha esdevingut un element esencial de l’equilibiri inestable del sistema en el seu conjunt.

Davant l’impacte de les noves tecnologies implementades sota el criteri de la renbilitat financera, la falta de demanda i la desocupació massiva que causen, el capitalisme té necessitat vital de l’activitat dels mercats financers globalitzats i de les oportunitats de beneficis que ofereixen.

Per contra, hi ha almenys tres maneres de reduir efectivament la càrrega del deute. La reactivació del creixement dels serveis públics, la fi de les polítiques d’austeritat, permetrien reduir la ràtio deute-PIB, però això comporta recórrer a un finançament dels serveis públic per part del BCE més que un endeutament addicional. Per últim, també són necessàries mesures per esborrar una part del deute.