Ja fa tres anys que el Tribunal Constitucional debat políticament ( i no pas jurídcament) la constitucionalitat del text i sembla que encara no hi ha manera d’arribar a un acord. Però aquest episodi vergonyós és a més estèril perquè el que cal debatre en serietat és si el text és legítim. En democràcia la legitimitat és atorgada exclusivament per la sobirania de la ciutadania i ja sabem com l’Estatut aprovat per ampla majoria pel Parlament de Catalunya va ser retallat, mutilat i convertit en una versió edulcorada per a complaure a les institucions polítiques de l’Estat espanyol. Va ser aqust text el que es va sotmetre a referèndum el juny del 2006 i que d’una manera o altra va ser rebutjat per una abstenció històrica del 51,1% de l’electorat, per un 5,3% de vots en blanc i per un 20,5% de vots negatius dels qui van anar a votar. És a la vista d’aquests resultats i des d’una perspectiva cívica que cal considerar el text com a il·legítim en tant que només va ser aprovat pel 35% del cos electoral de Catalunya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!