Per a un projecte cívic de sobirania

  • Per
    construir una Catalunya moderna, a l’alçada dels països més avançats del món i
    per assumir el repte de la globalització ens cal aconseguir sobretot la nostra
    sobirania a través de l’exercici del dret a decidir de tots els catalans

 

  • Ara
    és el moment de construir una Catalunya sobirana mitjançant la creació d’un
    estat propi per disposar dels nostres recursos, del nostre territori i per
    afirmar la nostra identitat cívica que s’ha anat formant al llarg de la nostra
    història com a país. Una identitat cívica que ha fet de Catalunya una societat
    oberta, democràtica, inclusiva i altament secularitzada, la qual cosa ens ha
    convertit en la regió més democràtica d’Espanya.

 

 

  • Una
    identitat cívica centrada en uns valors democràtics primordials que han estat
    sempre presents en el nostre esdevenir com a nació: la llengua, el pacte, la
    marca i un dret civil profundament arrelat en la llibertat individual.

 

  • Catalunya
    s’ha tornat un país políticament 
    indefinit, en perdre trets de la seva identitat cívica contemporània.
    S’ha oblidat el país i la seva teoria, que és la idea que en tenim i compartim una
    certa majoria dels qui hi vivim. La teoria de país ha estat menystinguda i en
    conseqüència Catalunya en aquests darrers decennis s’ha afeblit.

 

 

  • Hem
    de reivindicar i defensar, doncs, solemnement aquest patriotisme institucional
    que conforma el nostre sentiment cívic de nació i que construeix la nostra vida
    en comú en tant que ciutadans

 

  • No
    hi ha dubte que Catalunya ha entrat en un procés crític de degradació política,
    social, econòmica i cultural que 30 anys d’autonomia política no han aconseguit
    superar ni tan sols pal·liar. La decadència com a país és ara un problema que
    pateixen tots els ciutadans de Catalunya i no solament els d’origen català.

 

 

  • Ens
    cal un redreçament nacional, una regeneració ètica i política del país sencer,
    que han de dur a terme tots els catalans interessats en un gran projecte cívic de sobirania que ens ajudi a sortir de la
    desafecció política i de la profunda crisi institucional en que ens trobem immersos.

 

  • Ara
    per ara, la sortida de la crisi només es pot aconseguir a través d’una gran
    mobilització cívica que reuneixi cada cop més un major nombre de ciutadans.
    Tothom sap, a hores d’ara, que el nostre sistema de partits tradicional no és
    capaç d’assumir ni d’encapçalar el projecte de sobirania que el país reclama.
    No hi ha més via que l’expressió cívica dels ciutadans, iniciada el 10J amb la
    grandiosa manifestació ciutadana de Barcelona.

 

  • Catalunya
    pateix una greu vulnerabilitat educativa ara que l’educació ha esdevingut una
    eina fonamental de futur i de progrés; un dèficit fiscal i d’infraestructures
    lesiu per al desenvolupament econòmic del país; una forta regressió en el seu
    benestar i en la seva qualitat de vida i un nivells de pobresa impropis d’un
    país avançat; un model productiu que bloca la seva transició cap a la nova
    societat del coneixement  i una política
    lingüística que ens ha dut a una degeneració de la llengua nacional i a la
    pèrdua del seu ús social i cultural. A tots aquests signes de decadència
    generalitzada ha de respondre amb fermesa el projecte cívic de sobirania.

 

 

  • Ara
    a Catalunya la lluita per la sobirania és ja decididament una gran força cívica
    però encara no s’ha traduït en una força política per culpa d’uns partits
    polítics tradicionals preocupats només per les seves estratègies tàctiques de
    poder. Una força cívica que es nodreix sobretot dels segments joves de la
    població  i de la gran massa  d’electors insatisfets i desafectes a la
    política bona part dels quals s’abstenen en les consultes electorals i que no
    se senten reconeguts en la classe política.

 

  • Ara
    les classes més avançades i modernes de la societat  ja opten en gran part per la sobirania així
    com les àrees d’alta catalanitat, però la plena transversalitat només s’aconseguirà
    des del moment que les zones populars castellanoparlants de les àrees
    metropolitanes considerin que la sobirania no és un problema exclusiu d’una
    part dels seus habitants sinò que implica a tothom qui viu a Catalunya. Hauran
    d’entendre que el problema de Catalunya és un problema que afecta a tota la
    seva ciutadania, sense distinció de llengua o d’ètnia, perquè tots nosaltres
    patim els dèficits i les mancances del país.

 

 

  • Una
    força cívica que ha de promoure des d’ara iniciatives legislatives populars per
    a l’autodeterminació; reinvidicar referèndums pel dret a decidir; exigir la
    proclamació unilateral de la independència al Parlament català; dur a terme una
    abstenció cívica en les comeses electorals.

 

  • Catalunya
    ha d’optar entre la decadència actual o el progrés en el futur. L’autonomia
    política no ha donat al país les millores en el benestar i la qualitat de vida,
    ni els nivells de riquesa i d’educació ni el marc de civilitat que s’esperaven.
    Ans al contrari, el país ha perdut posicions en tots aquests aspectes i ha
    entrat en un procés de decadència. Avui Catalunya no és una nació capdaventera
    a Espanya. Només si opta per disposar d’un estat, Catalunya tindrà la
    possibilitat de demostrar si és capaç d’esdevenir per ella mateixa un país
    modern i avançat dins el concert mundial de les nacions.

 

 

  • Ara
    el problema polític principal és fer estat i no pas decidir la possible forma
    d’estat (federal, confederal, associat o independent) que hem d’assolir. És aconseguir la nostra estatalitat.

 

  • L’estat
    que hem d’edificar ha de promoure en primer terme el pas d’una economia
    pre-moderna com l’actual basada en el treball (construcció, turisme) a una
    economia moderna, basada en el coneixement. Ha de promoure un sistema polític
    fonementat en la participació ciutadana en la vida activa del país, per tal
    d’instal·lar una democràcia cívica i elevar així el nivell de democràcia i de
    participació ciutadana. Ha de promoure que l’educació es converteixi en l’eix
    central de la modernització del país, que la societat es regeixi per la
    centralitat educativa. Ha de promoure la vida ètica dels ciutadans per fomentar
    la transparència i l’honestitat en la vida pública. Ha de promoure la
    regeneració de la llengua en el seu ús coloquial i mediàtic, és a dir, retornar
    a la llengua la seva dignitat com a instrument de cultura i de civilització. Ha
    d’aconseguir millors nivells de benestar i de riquesa pels ciutadans en la
    mesura que es lliuraran més recursos disponibles per a finançar-los. Ha de fomentar
    la inclusió social dels nous immigrants a través de garantir-ne el seu accés a
    la ciutadania, la qual cosa vol dir concedir el dret de ciutadania a tothom qui
    neix o viu a Catalunya.

 

  • En
    resum, el projecte cívic de sobirania ha d’emprendre els propers anys unes
    tasques primordials que passen per: la refundació de l’economia; la
    democratització de la política i la institucionalització definitiva de la nació
    i del seu Estat. Són aquestes les eines que han de donar resposta a les
    necessitats i exigències immediates i futures del país i dels seus ciutadans.

 

 

 

  

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *