Crisi política a Catalunya

La crisi política a Catalunya és de gan abast i a hores d’ara té tres grans fronts crítics oberts si fem cas del sondeig d’opinió que cada any realitza l’Institut de Ciències Polítiques i Socials. D’una part, la brutal desafecció política que comparteixen el 63,8% dels catalans que gairebé no mostren cap interès per la política; d’altra, la insatisfacció amb la democràcia, és a dir, per la qualitat democràtica del país que aplega a un 52,6% de la població, i per últim la desafecció respecte a Espanya ja que només un 29,8% dels catalans la considera el seu país o nació i que un 42,3% considera que Catalunya hauria de tenir un Estat propi ja sigui en règim federal o independent. Amb aquests resultats a la mà és evident que l’Estatut ja és una cosa del passat, un arcaisme polític que ha estat superat per l’estat d’ànim de la gent que prefereix la creació d’un estat propi al mateix temps que la ciutadania s’allunya cada cop més de la cosa pública: del sistema de partits i de la la democràcia representativa. Ara reclama més proximitat (nova llei electoral) i més capacitat de decisió i intervenció política (una ciutadania activa en una democràcia participativa). Es tracta d’obrir un nou cicle polític a Catalunya. La teoria que el nostre país necessita ja no passa per la recuperació del catalanisme històric sinó pel dret a decidir, per la sobirania de la nostra identitat cívica.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *