La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Publicat el 20 de desembre de 2013
“Yo por Valencia mato!”. La “porta giratòria” valenciana: d’artistes folklòrics a polítics populistes.
València és la terra de les flors, de la llum i de l’amor, diu el famós pasdoble. Però també és terra de nombrosos i afamats artistes, cantants, actors, pintors, etc…, de tota mena i condició.
Va ser als EUA on un conegut fenomen de transfuguisme entre el món de l’empresa i la política (i també viceversa) es va batejar amb el nom de “the revolving door”, què traduït vol dir “la porta giratòria”.
Doncs bé, els valencians, més originals que ningú, sembla que hem inventat una nova versió de porta giratòria adaptada a la nostra particular “idiosincràsia” artística: la que comunica el món dels artistes amb el de la política.
Exemples de transfuguisme de la política a l’empresa ja en tenim alguns, com és el cas d’Eduardo Zaplana, de President de la Generalitat i ministre del PP a alt directiu de Telefónica. Però volien inventar un altre tipus de porta.
Exemples de transfuguisme de la política a l’empresa ja en tenim alguns, com és el cas d’Eduardo Zaplana, de President de la Generalitat i ministre del PP a alt directiu de Telefónica. Però volien inventar un altre tipus de porta.
El primer a fer ús d’aquesta nova porta va ser Toni Cantó, model, presentador de televisió i actor valencià.
El 2008 es va fer militant d’UPyD, partit des d’on al costat de Rosa Díez ha emprès una croada a favor de la unitat d’Espanya, la recentralització de les competències de les autonomies i la necessitat d’una reforma de la llei electoral. El 2011 va obtindre un escó per al Congrés dels Diputats espanyol per València.
És clar que la seua popularitat com a presentador i actor la va fer servir ben bé com a trampolí per ascendir ràpidament en el món de la política.
És clar que la seua popularitat com a presentador i actor la va fer servir ben bé com a trampolí per ascendir ràpidament en el món de la política.
Fins ara el populisme ha caracteritzat la forma d’actuar en política d’aquest polític–actor professional, i recalque això de “professional” perquè actors en el món la política hi han molts, per cert bastant dolents i sense cap titulació d’art dramàtic.
Tant per les seues extravagàncies manifestades a través del seu compte de twitter, com per les seues intervencions al Congrés espanyol a favor de la festa taurina, en contra dels drets dels animals, en contra de les denúncies contra la violència de gènere o en contra el sistema d’immersió lingüística, al que va comparar amb la pederàstia, entre altres perles.
Sembla ser que en vista del’èxit obtingut per Toni Cantó, un altre conegut artista valencià s’ha llançat recentment de ple a la porta giratòria per passar al món de la política.
Es tracta del cantant Francisco, àmpliament conegut per la seua adhesió declarada al PP i per ser el cantant que dóna veu a l'”himne regional” amb el que Rita Barberà ens obsequia a sovint a la Plaça de l’ajuntament durant les festes falleres.
D’un temps ençà, Francisco s’ha vingut caracteritzant per les seues crítiques al PP i, més en particular, cap a Rita Barberá en algunes de les seues manifestacions públiques. En una de les més recents, el cantant deia: «Jo vaig creure en el projecte del senyor Aznar. La primera etapa va ser magnífica, però quan es va asseure amb les botes i va posar els peus damunt de la taula de Bush es va tornar boig. Llavors vaig deixar de votar-lo i vaig votar al PSOE. Jo sóc una persona que no sóc fatxa, ni socialista, ni roig. Jo vote a les persones en cada moment».
Rita Barberà tampoc es lliurava de les seues crítiques, en parlar de l’assumpte Noos: «Si té un mínim de dignitat ha de anar-se’n (…) els valencians no ens mereixem tindre una alcaldessa implicada en un tema tan seriós i tan gros com aquest». L’oposició tampoc es lliurava de les seues crítiques: «No hi ha recanvi. El PSOE a València ho ha fet molt malament. No hi ha unió. Per això el PP està vivint al seu aire. No hi ha líder, el PSPV està necessitat d’un líder», per acabar amb tota una declaració d’intencions: «No m’importaria ser l’alcalde de tots els valencians (…) el primer que faria seria vendre els cotxes oficials i comprar ambulàncies per als dependents. Anava a deixar València com una patena».Populisme en estat pur, però aquestes declaracions crítiques no eren gratuïtes, ja que com s’ha acabat de veure estaven preparant el seu desembarcament en un nou partit que vol implantar-se a València: el Movimiento Ciudadano d’Albert Rivera i l’exministre del PSOE Antoni Asunción. Un partit clon d’UPyD que s’ha demostrat a Catalunya que no poden subsistir tots dos partits estant junts, però que ací ha decidit provar sort, potser per apreciar una major clientela electoral al País Valencià.
Rita Barberà tampoc es lliurava de les seues crítiques, en parlar de l’assumpte Noos: «Si té un mínim de dignitat ha de anar-se’n (…) els valencians no ens mereixem tindre una alcaldessa implicada en un tema tan seriós i tan gros com aquest». L’oposició tampoc es lliurava de les seues crítiques: «No hi ha recanvi. El PSOE a València ho ha fet molt malament. No hi ha unió. Per això el PP està vivint al seu aire. No hi ha líder, el PSPV està necessitat d’un líder», per acabar amb tota una declaració d’intencions: «No m’importaria ser l’alcalde de tots els valencians (…) el primer que faria seria vendre els cotxes oficials i comprar ambulàncies per als dependents. Anava a deixar València com una patena».Populisme en estat pur, però aquestes declaracions crítiques no eren gratuïtes, ja que com s’ha acabat de veure estaven preparant el seu desembarcament en un nou partit que vol implantar-se a València: el Movimiento Ciudadano d’Albert Rivera i l’exministre del PSOE Antoni Asunción. Un partit clon d’UPyD que s’ha demostrat a Catalunya que no poden subsistir tots dos partits estant junts, però que ací ha decidit provar sort, potser per apreciar una major clientela electoral al País Valencià.
El nou partit de d’Albert Rivera es va presentar el passat dissabte en un recinte de Fira València.
Una entrevista que li feia fa uns dies el diari del règim Las Provincias (que ara sembla haver-se apuntat també a fer d’altaveu mediàtic del projecte uniformitzador d’Albert Rivera), era titulava en portada: “Francisco, la veu de l’Himne de València, es lliura a Ciutadans“, i afegia: “Les seues paraules evidencien ànsia per batre’s a les urnes amb l’alcaldessa, Rita Barberá“, alhora que anunciava l’acte de Fira València.
Durant l’entrevista, com si d’una tonadillera del desaparegut programa de Tòmbola es tractara, Francisco deia coses com “… estic en el meu millor moment artístic i m’agradaria ajudar directament als ciutadans de València. No necessite omplir-me les butxaques (…) El que està clar és que cal dir-li a la senyora Butterfly (referint-se a Rita Barberà) i fins a escarpia que s’en vagen. Escarpia hi ha molts i madama Butterfly només una. Ha arribat el moment que la senyora Butterfly es retire al Japó. Ella és l’alcaldessa de València i jo sóc el cantant de València i hauríem de portar-nos bé (… ) Jo ho done tot pels valencians, m’estimen molt. Quan sent a algun català parlar dels països catalans és que no sé què faria. Jo per València mato…”. No, no és Belén Esteban, és Francisco!
El populisme i la salsa rosa estan servides. Aquesta setmana, al diari digital València plaza.com, el mitjà d’informació econòmica líder del País Valencià, mostrava aquest titular a la portada: “Duel de galants en per l’ajuntament de València?”.
En la notícia s’assenyalava que a Toni Cantó i Francisco, els podria acompanyar per part del PP Esteban Gonzalez Pons, aquest com a alternativa a Rita Barberà, del qual s’assenyalava que “A part de ser un bon orador sempre s’ha considerat al diputat dins del partit com un candidat atractiu per figurar en els cartells… “, per rematar la notícia dient: “Així, al marge dels ja possibles aspirants que ara realitzen tasques d’oposició al consistori, es dóna la circumstància que tres partits dirigits a un electorat similar podrien competir amb un perfil físic – que no de preparació política- de candidat molt semblant. Homes elegants, d’atractiva presència, amb dots artístiques -González Pons també les té- i experts en enfrontar-se al gran públic. Tot un duel de galants en la política municipal“. Ahí queda això!!!
En la notícia s’assenyalava que a Toni Cantó i Francisco, els podria acompanyar per part del PP Esteban Gonzalez Pons, aquest com a alternativa a Rita Barberà, del qual s’assenyalava que “A part de ser un bon orador sempre s’ha considerat al diputat dins del partit com un candidat atractiu per figurar en els cartells… “, per rematar la notícia dient: “Així, al marge dels ja possibles aspirants que ara realitzen tasques d’oposició al consistori, es dóna la circumstància que tres partits dirigits a un electorat similar podrien competir amb un perfil físic – que no de preparació política- de candidat molt semblant. Homes elegants, d’atractiva presència, amb dots artístiques -González Pons també les té- i experts en enfrontar-se al gran públic. Tot un duel de galants en la política municipal“. Ahí queda això!!!
La política-show, el populisme i fins i tot la salsa rosa poden estar servits per a les properes eleccions municipals de la ciutat de València.
Passen i vegen l’espectacle que s’acosta, senyores i cavallers!
Passen i vegen l’espectacle que s’acosta, senyores i cavallers!
Patraix, València (L’Horta), a 20 de desembre de 2013.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent