La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Vicent Partal: el tancament d’RTVV i la visió valenciana del procés independentista al Principat, ahir a El Micalet a València.

No hi ha cap dubte de l’enorme poder de convocatòria que Vicent Partal té cada vegada que trepitja València.
I ahir, en un dia tan especial per a tots els valencians per l’assassinat que amb premeditació i traïdoria havia comès Fabra amb la RTVV, ho va tornar a demostrar.

En un saló de El Micalet ple de gom a gom, Vicent Partal, director de Vila Web, es va presentar amb prou feines una hora i mitja de son, a causa dels esdeveniments viscuts a la seu de RTVV la passada nit.
El seu propòsit no era un altre més què el de donar la seua visió valenciana del procés independentista en marxa al Principat.

L’acte va estar presentat per María Conca, una històrica de l’independentisme valencià, que va recordar amb orgull que va ser ella qui, com a professora de Vicent Partal, li va reafirmar la seua vocació cap al periodisme.

La llarg de la seua xarrada, Partal va anar desgranant totes i cadascuna de les claus del procés d’independència endegat al Principat.

Les seues primeres paraules, però, van anar cap a RTVV, donant-nos un testimoni de primera mà al haver viscut en primera persona els esdeveniments desenvolupats a la seu de RTVV la passada nit.
Uns esdeveniments que va reconèixer no haver viscut des de la revolució de
Tiananmen, quan la policia xinesa va desconnectar el senyal de la CBS que estava retransmetent la revolució al món, i que a València va tindre un heroi inesperat: Paco “el Telefunken“, a qui tots varem acordar que podriem proposar per als Miquelets d’honor el proper any pel seu gest de negar-se a desconnectar el senyal de la televisió valenciana!

 

La independència del Principat és imparable, va ser la seua primera afirmació.
Els vora dos milions de ciutadans que es van encadenar el passat 11 de setembre de nord a sud en tot el Principat, representen ja quasi la meitat del seu cens electoral.
La insuportabilitat de l’estat espanyol, profundament centralista i antidemocràtic, incapaç de reconèixer la seua pluralitat nacional i amb una obsessió malaltissa per mantindre el poder a qualsevol preu, fa necessària una reacció immediata.
Un estat, per altra banda, dominat per una casta extractiva que l’ha posat al seu servei. Els AVEs i les autopistes buides construïdes sense cap criteri més que l’ideològic, el de la construcció nacional espanyola, en són una bona prova.

Partal va situar la resistència a l’actual estat neofranquista espanyol no en l’esquerra espanyola, sinó en els nacionalismes basc i català, els únics capaços d’oferir noves alternatives democràtiques a la viciada democràcia espanyola.
Passats 35 anys de falsi-democràcia espanyola, les possibilitats de canviar la concepció de l’estat espanyol són nul·les.
Per tant, l’única solució és eixir-se’n. I quan més aviat millor, ja que Espanya, un estat en procés de fallida, intentarà sobreviure a base d’espoliar, si cap encara més del que ho està fent ara, els nostres recursos.

A les dècades dels anys 1960-70, Joan Fuster va inventar el nacionalisme valencià modern.
Des de llavors, l’agressió espanyola contra el nostre nacionalisme no ha assolit cotes similars de violència en cap altre indret de l’estat, ni tan sols a Catalunya: les bombes a Fuster, a Sanchis Guarner, a Estellés, a la llibreria 3 i 4, l’assassinat de Guillem Agulló, les agressions constants durant la Batalla de València, subvencionada amb fons reservats de l’estat, etc…, en són un bona prova.
 


Ara el País Valencià sembla renàixer.
Les perspectives electorals d’un futur govern d’esquerres i nacionalista així ho indiquen. I a més a més tenim un avantatge afegit: hem après molt durant aquests anys, i sabem Ben bé què no podem tornar a cometre els mateixos errors que abans.

RTVV no l’han tancada per ser catalanista, com va passar amb TV3, sinó simplement per ser valenciana.
L’agressió espanyolista ara ja no és contra el catalanisme a València, sinó ja directament contra el valencianisme, siga del color que siga, ja no els importa.

Els paral·lelismes entre el nacionalisme serbi i l’espanyol es fan cada vegada més evidents. L’ascensió d’UPyD a l’estat espanyol és simptomàtic de la idea d’estat que tenen els espanyols.

Partal va comentar que Aznar i Pasqual Maragall, que van coincidir en el temps, representaven les dues visions d’Espanya: la del centralisme i la intolerància, per un costat, i la de la pluralitat, per un altre.
La ideologia nacionalista espanyola és la ideologia de la FAES d’Aznar. Ho ha estat en el passat i pareix que ho seguirà sent en el futur.

El posterior debat a la xerrada de Partal va resultar tan interessant com la pròpia intervenció de Partal.
Qüestions com la influència valenciana en el procés independentista al Principat, com la possible resposta per part d’Espanya a la independència unilateral de Catalunya, inclosa el possible ús de la força, els escenaris que es suscitarien tant al Principat com al País Valencià després de la independència, en aqueix “dia després” o les relacions que s’haurien de crear entre tots dos territoris quan el Principat esdevinga un estat independent, entre d’altres, van donar lloc a un interessantíssim debat.

I amb la vista posada en la manifestació de l’endemà a València per la RTVV, vam realitzar la cloenda de l’acte.

Patraix, València, a 30 de novembre de 2013.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent