La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Vicent Andrés Estellés i la seua poesia buida en boca de la Consellera de Cultura i Educació valenciana.
El 27 de març de 1993 moria a Burjassot un dels grans escriptors que ha tingut per sempre la llengua catalana, Vicent Andrés Estellés, i al qual molts consideren com el millor poeta valencià des d’Ausiàs March.
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1978, Creu de Sant Jordi el 1982 i Premi d’Honor dels Lletres Valencianes el 1984, l’any que ve es compliran 20 anys de la seua mort.
Amb motiu d’aquest aniversari, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va inaugurar fa un mes una exposició sobre el poeta al Centre del Carme de la ciutat de València.
Aquesta setmana l’actual Consellera de Cultura i Educació, María José Català, va visitar l’exposició, cosa que l’anterior Consellera de Cultura Lola Johnson s’havia negat a fer.
La nova Consellera de Cultura comentà durant la seua visita que l’AVL havia estat “molt encertada” amb aquest homenatge, i va dir també que “l’homenatge intenta que els valencians siguen conscients de la grandesa d’Estellés… Hem de sentir-nos orgullosos de tindre a gent com ell que ha fet molt per aquesta terra “… Paraules i actitud plenes de seny, tot cal dir-ho, per provenir d’un membre del govern de talibans catalanòfobs que governa el País Valencià des de fa quasi dues dècades.
Maria Jose Català ja havia mostrat la seua admiració pel poeta feia unes poques setmanes, durant la seua presa de possessió de la cartera de Cultura i Esport -on rellevava al seu anterior titular, Lola Johnson-, i durant la qual va llegir el poema de Vicent Andrés Estellés “Assumiràs la veu d’un poble”, i a més va apuntar que aquest poema sempre li havia inspirat en la seua trajectòria.
Assumiràs la veu d’un poble… la lectura d’aquest magnífic poema d’Estellés per part de la Consellera de Cultura i Educació valenciana m’imagine que degué de ressonar completament buit i sense cap significat al Saló de Corts del Palau de la Generalitat, si pensem que eixia de la boca d’una Consellera que tant ha menyspreat la llengua en què parlava i escrivia el poeta de Burjassot!
I per què dic això?
Com a mostra no un botó, sinó què n’exposaré quatre:
-Març de 2011. Maria José Català, aleshores batllessa de Torrent, intervienía en un acte de proclamació de candidats locals del seu partit en el Palau de les Arts de València. Quan va iniciar el seu discurs és va disculpar davant tot l ‘auditori per si li escapava alguna paraula en valencià, ja que (va dir) tenia el “defecte” de parlar en aqueixa llengua… Les seues paraules textuals van ser: “En primer lugar os pido disculpas por si en algún momento me paso al valenciano. Es mi lengua materna y tengo este defecto. Si lo hago ruego que me perdonéis. Me perdonais, me avisais y pasaré rápidamente al castellano. Pero será porque no me doy cuenta, de verdad “.
Uns moments abans, l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat escridassat per tot l ‘auditori del PP quan havia iniciat el seu discurs en valencià… “En castellano, en castellano…“, van cridar els assistents. L’alcalde és va passar ràpidament al castellà, i a continuació María José Català és va disculpar preventivament per si li escapava alguna paraula en valencià.
-Agost de 2012. Sent Maria José Català Consellera d’Educació, el ple del Consell aprovà el Decret de plurilingüisme, pel que el seu departament preveu doblar les hores lectives d’anglès en l’educació obligatòria, des d’Infantil a l’ESO i cicles formatius. El decret va tirar endavant sense el suport de pares, docents ni sindicats.
El Decret margina l’ensenyament del valencià en el sistema educatiu, i fins al propi Comitè d’Experts del Consell d’Europa va instar la Generalitat a “aclarir” el Decret de plurilingüisme en el seu informe sobre “L’aplicació de la Carta Europea de les llengües minoritàries a Espanya“.
En l’apartat 783 d’aqueix informe s’explicitava amb contundència que: “El Comitè d’Experts considera que l’actual oferta (educativa) és insuficient, ja que no garanteix a tots els alumnes l’ensenyament en valencià“. El comitè demanava d’aquesta manera a la Generalitat que “en el pròxim informe periòdic detalle les mesures per atendre la demanda d’educació en valencià“. Així mateix, instava les autoritats a prendre mesures per garantir “la introducció d’un model trilingüe que no tinga un impacte desproporcionat sobre l’educació en valencià“.
-Desembre 2012. El ministre José Ignacio Wert-gonya convocà la Conferència Sectorial d’Educació per a exposar l’avant-Projecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), a la qual va assistir la Consellera Maria Jose Català amb la resta de Consellers d’ Educació autonòmics.
Aquesta autèntica “contra-reforma” del senyor Wert, entre altres coses, prohibeix la immersió lingüística en valencià i obliga a augmentar la docència en castellà d’àrees no lingüístiques, relegant el valencià al nivell d’assignatura d’especialitat, a un nivell d’obligatorietat inferior com pot ser l ‘assignatura de Religió.
A més, no dóna contestació als més de 100.000 alumnes que optarien a l’ensenyament en valencià si hi haguera suficient oferta. Perque prop d’un 60% de centres d’Infantil i de Primària no ofereixen cap programa bilingüe en valencià a hores d’ara, i a la Secundària el percentatge ascendeix a un 66%.
Finalitzada la Conferència del ministre Wert, la Consellera valenciana va declarar que el Ministeri havia mostrat una actitud “molt dialogant” amb les Comunitats, i a més va destacar que estava “molt satisfeta”, ja que a la reunió s’havien escoltat les sol.licituds de la “Comunitat” (no va dir de quina “comunitat” parlava, si de la de veïns, de la de regants…?).
-Desembre 2012: El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va obligar a la Conselleria d’Educació a implantar una línia en valencià en un col.legi concertat del poble de Picassent, al que la hi va denegar el 2009. El tribunal va donar un mes de termini a la Generalitat perquè aprove un Pla d’Ensenyament en Valencià (PEV) en aqueix col.legi (propietat de l’Arquebisbat de València), i li va recriminar que haguera estat vetant aquesta possibilitat de manera il.legal.
Davant d’aquest requeriment, Maria Jose Català no es va mostrar molt sol.licita al mandat d’aquesta sentència, en al.legar que encara no havia arribat “oficialment” la comanda del tribunal.
Aquestes quatre situacions que he esmentat donen una idea bastant aproximada del nivell de menyspreu que fa gala l’actual Consellera de Cultura i Educació cap a la llengua de Vicent Andrés Estellés.
I per acabar el post, m’agradaria delectar-vos una mica amb el bell poema de Estellés que va recitar la boca indigna de la Consellera valenciana:
Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
Perque vore a la nostra “barbie consellera” llegint a Estelles, ¿sap qui es?,
es per tonar-se botjos.