Molt a sovint, quan es parla de les relacions existents entre el País Valencià i el Principat, sempre es fa exclusivament en termes d’història, de llengua i de cultura.
Més recentment, i gràcies a les aportacions d’alguns investigadors de la Universitat, tal com el professor de geografia urbana de la Universitat de València Josep Vicent Boira i d’altres, de les intenses relacions econòmiques mútues que ambdós territoris han tingut al llarg de molts anys, des de fa més d’un segle, però que han estat especialment accentuades en les darreres dues dècades.
Però un estudi del sociòleg Andreu Domingo i de l’historiador valencià Kenneth Pitarch del Centre d’Estudis Democràfics, un centre de recerca de les estructures i les dinàmiques poblacionals creat al 1984 per un conveni entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, ha fet palesa una altra realitat nacional afegida: l’intens moviment migratori de valencians cap al Principat que ha existit durant tot el segle XX i en el que portem de segle XXI.
L’estudi dels professors Domingo i Pitarch, anomenat “Un segle de migracions valencianes a Catalunya. Població valenciana i la seva descendència a Catalunya” assenyala que, comparada amb les migracions rebudes d’altres indrets de l’estat espanyol, la valenciana va ser la més important ara fa un segle, a principis del XX, i ara un segle desprès, a principis del XXI, torna a ser la més nombrosa de l’Estat. Una migració interior que no ha fet cap soroll precisament per no haver necessitat d’integració cultural ni lingüística.
Aquella primera onada de valencians de principis del XX, un 30 per cent dels empadronats a Catalunya nascuts a fora, eren en la seua majoria persones grans, més homes que dones, amb nivells d’instrucció més baixos. Era una immigració de treballadors del camp que venien a treballar a les fàbriques, però també una immigració de gent instruïda que va entrar directament en contacte amb la seua classe social a Catalunya.
I l’última onada de valencians del XXI també és significativa, però té un altre caire molt diferent del de fa un segle.
A hores d’ara no són treballadors del camp ni obrers industrials. Durant el període 1988-2013 es varen registrar 41.855 moviments de persones nascudes al País Valencià cap al Principat Catalunya, l’emigració més nombrosa respecte a d’altres comunitats autònomes. Són professionals que van a treballar, sobretot a l’ensenyament i a la sanitat. i que estan concentrats en els sectors de directius, professionals liberals, mestres d’institut i professionals de la sanitat. Ara hi ha més dones que homes, perquè hi ha més universitàries que universitaris, i hi ha un factor fonamental que fa clarament palesa la cohesió nacional territorial: el desenvolupament de la seua activitat està lligada amb el coneixement de la llengua comuna, el català.
Història, llengua, cultura, economia. I ara també un intens i ben nombrós flux humà territorial. Cinc elements que conformen una indiscutible unitat nacional entre els nostres territoris.
València, a 25 de juny de 2015.
La meva dona i els nostres tres fills són valencians. Vàrem venir el 89. Ara han vingut dues nebodes de la meva dona i el seu pare, també valencians.