La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Una insòlita i ben desconeguda història personal de Luis Bárcenas.

Luis Bárcenas torna a estar de nou de rabiosa actualitat per la seua eixida de presó. La vida, història i esdeveniments recents de l’arxifamós extresorer del PP, és, per raons òbvies, ben coneguda per tothom.

Però és molt poc coneguda una insòlita historia personal seua ocorreguda fa més de 27 anys què ja ens diu molt del caràcter i la personalitat d’aquesta persona.

Des de ben jove, una de les passions de Luis Bárcenas ha sigut l’alpinisme i l’esquí d’alta muntanya. La història que vaig a relatar es retrotrau a 1987, any en què Bárcenas va formar part d’una expedició espanyola a l’Everest.

L’expedició, el cap d’honor de la qual va ser Juan Carlos Borbón, va ser denominada “Expedició de les autonomies”, i estava formada per muntanyencs de diverses “comunitats autònomes”, entre els quals es trobaven Luis Bárcenas i altres 7 alpinistes de nivell, un d’ells posseïdor del rècord de permanència en alçada, aconseguit a l’Aconcagua durant 61 dies.

Aquest era un projecte valent en què per primera vegada es portava un parapent amb què alguns membres de l’expedició estaven disposats a baixar volant des del mateix cim de l’Everest. Però el ben cert és que l’expedició va acabar en fallida, i, el que és pitjor, en una intensa polèmica d’acusacions de frau i de enganys. Sembla que la presència de Luis Bárcenas ja se sentia, quan no encara no era al món de la política.

Ningú va coronar l’Everest en aquella expedició, ni ningú va obrir una nova via per la cara sud de la muntanya, tal com van afirmar alguns expedicionaris amb Bárcenas al capdavant (via que, per cert, van anomenar “Via espanyola”), ja que aquesta via ja havia estat traçada per una expedició japonesa uns anys abans.

Arran de tanta polémica sorgida, el Comitè nacional d’expedicions de la Federació Espanyola de Muntanyisme va realitzar una exhaustiva investigació per evitar el descrèdit internacional de l’alpinisme espanyol, i com a conseqüència va qüestionar en un informe l’ascensió a l’Everest, en declarar que “la memòria de l’aventura no s’ajusta a la realitat”. També s’afirmava que l’expedició “es va iniciar i finalitzar sense ètica” i concloïa que era “inapropiat” parlar de “via espanyola”, ja que aquesta coincidia amb la via japonesa creada amb anterioritat.

En aquest informe es retreia també als seus responsables el fet que hagueren omès en la seua memòria la utilització de xerpes, i per haver confós l’opinió pública en assegurar que tres dels vuit participants havien aconseguit arribar a la cota de 8.700 metres, quan, en realitat, només un d’aquests i un francès van poder aconseguir-ho.

Però les declaracions més rellevants sobre el paper que va tindre Luis Bárcenas en aquella expedició van ser les realitzades per un dels seus components, el basc Biscen Itxaso, que va donar la raó fil per randa al Comitè de la Federació de Muntanyisme, i va atacar durament a Luis Bárcenas en la seua rèplica a aquest informe.

Biscen Itxaso va declarar textualment que “un cop a la glacera del Rengbuck, ens van convidar a signar un document privat en el qual reconeixíem l’autoritat de l’equip organitzador i ens comprometíem a no comentar res del que va passar durant l’expedició, canalitzant tot a través de Fraga (un altre dels expedicionaris, que no va ser Manuel Fraga, per cert!) i Bárcenas”.

Segons el muntanyenc basc, tot estava preparat perquè “Bárcenas i Fraga foren els que intentaren pujar al cim (…) Aviat em vaig adonar que el que ells pretenien era que ens desgastàrem alguns, sobretot Antonio Ramos i jo mateix, amb la finalitat d’estar ells en òptimes condicions per afrontar, un cop tot preparat, l’atac final al cim”.

A més, va denunciar el dopatge de membres de l’expedició: “No tenia coneixement que en el món dels alts cims s’emprara el ‘dopping’ per aconseguir ascensions, i algun dels components del grup va utilitzar elements d’aquesta mena per atacar la paret”.

I també va ser molt clar en parlar de l’estratègia que es va dissenyar per l’ascensió: “Tota l’estratègia anava encaminada al triomf personal de Fraga i Bárcenas, i en moltes ocasions els vam fer saber el nostre descontent amb l’estratègia, encara que no hi havia res a fer, el seu rumb era molt clar.”

I parlant sobre el suposat descens en esquís de Luis Bárcenas, va declarar: “Ningú havia mai descendit esquiant des de l’aresta nord-est… jo la vaig fer, i ací estic. Si jo haguera posat uns esquís a la motxilla i m’haguera arrossegat pel pendent, hauria aconseguit la mateixa gesta que Luis Bárcenas. Vam haver de pujar a buscar-lo, ja que quasi sense vista i sense forces va baixar arrossegant-se i caient-se contínuament”.

Biscen va afegir que tot s’havia preparat perquè “Fraga i Bárcenas volien ser elevats a la categoria de personatges públics, encara que no s’adonen que la bromera de l’ona que van creant els pot ofegar”… declaració premonitòria del que arribaria a succeir amb Luis Bárcenas!!

I fins ací la historia d’un Luis Bárcenas mentider i ególatra, com s’ha pogut veure, tant a la muntanya com en la política.

La bromera de l’ona que va crear l’ha acabat ofegant, també a la política, com va dir premonitòriament aquell muntanyer basc!

València, a 23 de gener de 2015.

 



  1. El company de Bárcenas haurà sigut el seu amic íntim, l’exsenador del PP Luis Fraga, nebot de Fraga Iribarne també amb comptes amagats a Suïssa, com es va publicar fa uns mesos.

  2. Increïble però sens dubte cert, tot encaixa: l’egolatria, les ànsies d’aprofitar-se dels altres, els tripijocs de la pitjor mena, els informes falsificats, i sobretot, l’actitud arrogant fins a l’extrem, típica d’aquesta mena de personatges els quals, vés per on, han acabat tots militant al mateix partit. Salutacions des de Catalunya per a tots els companys valencians!

  3. La foto és molt eloqüent: fixem-nos que quasi tots els integrants de l’expedició es toquen físicament o estan molt a prop, menys Bárcenas, que està completament desubicat a la foto, lluny de tothom i lluny del grup, en realitat. Pura comunicació visual.

  4. Hi ha qui ja neix amb aquests gens especialitzats en aparentar, enganyar, robar, i a mesura que passen els anys se supera, cada vegada a nivell més alt.
    A veure si la bromera aquest cop n’engoleix uns quants més com ell i els perdem de vista.

Respon a piorno Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent