La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Una enquesta interna de Gènova confirma que el PP deixa de ser el partit més votat al País Valencià.
Ahir per la vesprada circulava per Twitter com la pólvora. Els resultats d’una enquesta interna encarregada pel propi PP de Gènova confirmaven la caiguda en barrina de les expectatives de vot del PP valencià, fins al punt que no és que perdia la majoria absoluta, fet que ja s’havia repetit en totes les enquestes realitzades en els dos darrers anys al País Valencià, sinó que fins i tot deixava de ser el partit més votat, sent avançat pel PSPV que obtindria 31-32 escons al parlament valencià, davant els 29-30 que n’obtindria el PP.
Els resultats indicaven que la suma d’escons de l’esquerra nacionalista valenciana, situada a l’esquerra del PSPV, igualaria als del PP, cosa que de confirmar-se canviaria radicalment el panorama social i polític valencià a partir de maig de 2015.
No és cap secret que fa ja temps els senyals d’alarma van sonar a la seu central del PP pel que fa a les expectatives de vot que s’albiraven per al partit d’Alberto Fabra, cap d’una de les comunitats clau, juntament amb la de Madrid, per al Partit Popular.
Segons informà fa uns pocs mesos un dels diaris de la brunete mediàtica espanyola i portaveu del pensament ideològic del PP, l’ABC, Alberto Fabra havia segut cridat a Gènova per ser advertit que si les enquestes no remuntaven podria no ser candidat pel partit a les autonòmiques del 2015.
O reaccionava o es buscava una altra alternativa per al cartell electoral.
I a partir d’ací va començar a sonar el nom de l’actual ministre espanyol d’exteriors, García Margallo, que “casualment” va ser nomenat enguany per Rita Barberà mantenidor de la Fallera Major, sense ser un personatge que mai haja mantingut cap relació especial ni amb València ni amb el món de les falles.
Les fluïdes relacions del ministre amb líders com la mateixa Rita Barberá, Juan Cotino o la consellera d’Educació, María José Català, han encoratjat rumors sobre tensions entre Fabra i el que s’anomena “sector demòcrata-cristià” del seu partit.
Probablement Gènova està ja preparant el recanvi d’Alberto Fabra, i els resultats d’aquesta enquesta electoral no farien altra cosa més que precipitar-lo.
Però la llosa del PP al País Valencià és brutal: els nombrosos imputats per corrupció al Parlament Valencià; la seua tebior amb els membres del seu partit que signen manifests per amnistiar un condemnat per corrupció; el tancament de RTVV i de totes les emissores de ràdio i TV en la nostra llengua; la desaparició del sistema financer valencià; l’actitud dels diputats i parlamentaris del PP votant en contra de canviar l’actual sistema de finançament autonòmic; les escandaloses xifres de l’atur al País Valencià, molt per sobre de la mitjana estatal; l’elevat índex de fracàs escolar; l’oblit dels dependents valencians; el cinisme sobre l’accident del metro; el saqueig de les finances públiques valencianes a través d’incomptables casos de corrupció, etc, etc, etc…
Aquesta llosa sembla que no la mou ja ningú, per molt Garcia-Margallo que li diguen.
La nova croada catalanòfoba empresa pel PP valencià contra l’AVL, per la seua definició de l’afirmació de la unitat lingüística de valencià i català, i les últimes declaracions de Fabra dubtant de la valenciania dels partits polítics que defensen la “quatribarrada”, precisament ell, un exalcalde de Castelló, en quines comarques la senyera quatribarrada és la que més oneja en tots els seus pobles, és un clar símptoma de la fugida cap endavant que està protagonitzant el PP per intentar despertar la seua facció de l’electorat més fanàtica i anticatalanista.
El final del llarg i tenebrós túnel en el qual hem estat sumits al llarg de les dues darreres dècades, sembla albirar-se ja per al poble valencià.
Patraix, València (L’Horta), a 11 de febrer de 2014.
Un poquet de pilleria, xè, que no cal dir tot el que se sap.