La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Publicat el 17 de maig de 2015

Una desconeguda història de Rita Barberà, ex-Musa de l’humor a ritme de pasdoble.

Corria l’any 1966. Anys grisos de silenci i repressió en els que l’arribada de nous temps semblava endevinar alguna tímida obertura en el ferri règim feixista que Franco havia instaurat quasi tres dècades abans.

L’ajuntament franquista de València va tindre aleshores la idea d’instaurar un concurs literari amb pretensió de tindre un cert nivell en els diferents camps de humorisme: prosa, vers, novel·la, poesia i dibuix.

Una cosa que, certament, mai va aconseguir, per la senzilla raó de què els seus successius guanyadors sempre van ser concursants lligats forçosament d’una manera o d’una altra a la burgesia o l’aristocràcia afecta al règim. Així, l’any 1972 una jove periodista de nom Natalia Figueroa, mesos abans de casar-se amb una jove promesa de la cançó lleugera espanyola, Raphael, es presentava al concurs i el guanyava. Natàlia, de família aristocràtica d’antiga soca, era proclamada Musa de l’Olimpíada de l’Humor d’aqueixa edició.

A l’any següent va ser una jove economista valenciana de 25 anys d’edat, una tal Rita Barberà Nolla, qui es presentava a la nova edició de l’Olimpíada amb tota la intenció de guanyar-la i amb una bona recomanació per fer-ho en la seua carta de presentació. Era la del seu pare, José Barberà Armelles, conegut redactor i director de diversos diaris i que també havia estat regidor de Parcs i Jardins precisament de l’Ajuntament de València. José Barberà havia estat elegit regidor pel terç familiar, com a bon carlista de família que ell era.

Blanc i en ampolla… la jove Rita era proclamada Musa de l’Olimpíada de l’Humor de l’any 1973.

a2

Però aquella proclamació no es podia quedar només ací. Aprofitant els influents contactes que tenia en el propi ajuntament, Rita (o potser son pare) li va demanar al llavors cap de la Policia Municipal de València, Manuel Jordà, que li demanara a un bon amic seu, el conegut músic i llorejat compositor Jesús Muñoz Monterde, autor de nombroses composicions, marxes processionals, pasdobles i himnes (alguns d’ells premiats) que li compongués ni més ni menys que un pasdoble en honor seu. I així ho va fer, sent l’obra fins i tot donada d’alta a la Societat General d’Autors d’Espanya.

a3

Aquest pasdoble es va estrenar precisament en el Saló de Cristall de l’Ajuntament de València durant un dels actes de l’Olimpíada de l’humor. La banda municipal de València al complet va formar al voltant de la preciosa escala de marbre que puja des de l’entrada fins el saló  i va interpretar solemnement el pasdoble en honor a la jove Musa de l’humor.

Després de tota aquella parafernàlia, qui anava a dir-li a Rita Barberà en aquells dies la meteòrica carrera política que li anava a oferir el seu futur?

Tot just quatre anys més tard la jove periodista es convertia en una de les fundadores i presidenta d’Alianza Popular a València, el partit fundat per l’ex-ministre franquista Fraga Iribarne. Deu anys després de ser proclamada Musa de l’humor, Rita Barberà era elegida Diputada a les Corts Valencianes.

a6

Uns anys més tard, en 1991, Rita va prendre una decisió que marcarà definitivament el seu futur polític. Llavors va acceptar encapçalar la candidatura del Partit Popular a les eleccions municipals del Cap i Casal, quan altres notables com Manuel Broseta no s’hi la van jugar davant d’una derrota que semblava segura. Barberà no va ser la candidata més votada en aquelles eleccions, però va aconseguir la vara de comandament gràcies a la coalició amb l’Unió Valenciana de González Lizondo. El seu oponent socialista, Clementina Ródenas, va guanyar-la per unes desenes de milers de vots, però el fulgurant ascens del partit de Lizondo, cau del blaverisme, va ser el que va portar-la a l’alcaldia de València.

A1

I des d’aleshores fins ara, de manera ininterrompuda, durant 24 llargs anys, els ciutadans de València hem tingut una Musa de l’humor al capdavant del nostre ajuntament. Una broma de molt mal gust, per cert.

Populista, demagògica, indigent políticament parlant però amb molt bona estrela i olfacte polític, la nostra Musa sembla no haver perdut el seu innat sentit de l’humor. Perquè a la vista de algunes de les seues declaracions que he llegit en els periòdics durant les darreres setmanes, Rita sembla com si estiguera acumulant mèrits per reeditar un nou i imaginari guardó de Musa d’una nova Olimpíada de l’humor per al 2015.

Per obrir boca ja va deixar bona prova del seu talent humoristic en el seu discurs faller de la Cridà d’enguany. Aquell “dejem passar el caloret del verano, el caloret de l’hivern” va superar totes les expectatives i va fer pensar fins i tot al mateix Xavi Castillo en penjar els seus hàbits per dedicar-se a una altra cosa. I es que aquella representació humorística de les Torres de Serrans fou, senzillament, impossible de superar.

a4

Des de llavors Rita Barbera no ha parat de deixar frases que,  arreplegades, podrien formar part d’una obra digna d’un concurs literari de l’humor, però també del disbarat i l’esperpent.

Ací podeu gaudir d’una xicoteta antologia:

– “Ningú ens guanya per l’esquerra en polítiques socials” (i no ho va dir els dia del innocents…).

– “El pitjor que li podria passar als valencians és que governara Ciutadans perquè triarien l’alcalde des de Barcelona” (i que passa quan el PP els tria des de la seu del carrer Genova de Madrid?).

– “Vull demostrar el nul convenciment democràtic de Podemos, unit a la nul·la convicció democràtica de Compromís, que treballa des de la manipulació i la falta de veritat i que només van a rebentar, insultar i destrossar”.

a3

– “El PP garanteix tranquil·litat, seguretat, idees clares, rumb fix, progrés autèntic, il·lusió i esperança, millor qualitat de vida i benestar” (és veritat, que l’hi pregunten als nombrosos receptors de sobres i de mossegades de contractes públics del seu partit).

– “El PP és l’única força que es preocupa pel benestar de la gent gran” (i ho va dir sense ruboritzar-se ni un pel).

– “Hi ha opcions polítiques que estan optant per utilitzar els mètodes propis de la seua ideologia original, que no és més que el comunisme-marxista” (lo què???).

– “Això que diuen que al PP valencià està tot podrit, de cap manera. Aquest és només un argument per desgastar al meu partit” (certament, és evident que el PP valencià és l’unic partit del món què no se li coneix cap cas de corrupció…).

– “M’agrada el públic i servir els ciutadans transformant la ciutat” (que bonica està Valensia…).

Rita Barberà podria ser elegida novament Musa de l’Humor de 2015, sense cap mena de dubte. Però esperem que de cap manera nova alcaldessa de la ciutat de València. L’Olimpíada de l’humor esdevindria de terror del gènere gore per al molts valencians…

València. a 17 de maig de 2015.



  1. Me cuesta mucho asimilar lo que dicen las encuestas (que me temo acertarán) que el PP seguirá siendo el partido mas votado… Que mas nos tienen que hacer!!! Nos humillan, nos avergüenzan, nos roban, nos saquean, nos arruinan el presente, el pasado y el futuro…. Ideologias aparte (que si existen), como alguien puede seguir dandole su voto a estos mismos miserables. Que les voten sus “socios” y “amiguetes” lo entiendo pero, son tantos…? que mueve al resto…??? No lo entiendo.
    Quizas deberiamos replantearnos este modelo de “democracia” porque desde luego, si esto fuera asi, no seria el poder del pueblo que yo entiendo.
    Se puede no votar (cada vez más pienso que son los mas acertado “conmigo no conteis para esto…”), se puede votar a alguien nuevo o que no haya tenido responsabilidades de gobierno y que por tanto no se les pueda acusar de hechos, pero votar a los que nos han causado tanto daño… es inaceptable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent