La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Una bogeria de carta.
El passat divendres el vicepresident de la Generalitat Valenciana, José Ciscar, va adreçar una carta al seu homòleg català, Francesc Homs. Una carta escrita en un perfecte català de València que tot just s’hauria diferenciat en res si la mateixa missiva s’haguera enviat a l’inrevés, des de la Generalitat de Catalunya a la valenciana.
La carta exigia al Govern català “respecte” per l'”Estatut d’Autonomia i la llengua, cultura i identitat territorial” dels valencians i per les “competències” del seu autogovern.
Entre altres coses la carta deia que observava “amb contrarietat, com des d’institucions i entitats dependents de la Generalitat de Catalunya s’incorpora la Comunitat Valenciana en el seu àmbit territorial, en el d’uns ficticis i irreals ‘Països Catalans’, en un domini lingüístic que manca d’uniformitat i d’unitat, on es caracteritza algunes de les nostres tradicions i festes més emblemàtiques com a ‘catalanes'”.
“….domini lingüístic que manca d’uniformitat i d’unitat”. La portaveu del Consell i Consellera d’Educació, María José Català, repetisc, Català de cognom, va dir que esperava que la carta escrita en valencià fora entesa pels membres del govern català. Em pregunte jo el perquè no la van escriure directament en castellà, si tenien dubtes de la seua comprensió per part dels governants de Catalunya, cosa lògica degut a la “manca d’uniformitat i d’unitat” de les llengües que parlem al nord i al sud del Sénia, tal i com apunten en la dita carta. I molt més pensant que per na Masia José Català, parlar el valencià “és un defecte”, tal i com va declarar públicament en una acte del seu partit quan era alcaldessa de Torrent.
A hores d’ara el govern de la Generalitat catalana encara no ha contestat la carta. Potser la senyora Català o el senyor Ciscar pensaran que aquesta circunstància es deu al fet de que segurament no ha segut ben entesa allà, i s’esten plantejant tornar-la a enviar ara traduïda al castellà o potser a l’esperanto, llengua que va ser concebuda per facilitar l’entesa entre els diferents pobles del món que parlen llengües diferents.
I ara em pregunte jo, en valencià, en català, en castellà i en esperanto, si es pot arribar a cotes més elevades de imbécil.litat, d’ignorància i de bogeria.
Podria intentar fer aquesta pregunta al senyor Jose Ciscar dirigint-li una carta, però no sé si en fer-lo en valencià podrien confondre-ho amb català i no contestar-me-la, tot al.legant no entendre el que diu. Amén.
Patraix, València, a 7 de juliol de 2014.
Absolutament genial, m’agrada aquest estil de crítica. O hi posem un poc d’humor o ens amargaran l’existència, cosa que ja fa 300 anys -o més- que intenten. L’altre dia vaig poder veure el document expedit per l’EOI de Gandia -i totes potser- el certificado de nivel avanzado de… de valencià, al·lucinant, en castellà em va vindre agror només de pensar que esta gent tracta la pròpia llengua com si fora estrangera… no m’entra en el cap! Jo vaig fer la V pensant també en València!