La paella mecànica

“Ens veiem a l’infern, el seu infern és la nostra esperança, és el carrer. Fins aviat, gàngster. Fora la màfia”.

Aquestes van ser les últimes paraules que David Fernàndez va dirigir a Rodrigo Rato durant la seua intervenció al Parlament de Catalunya.
Silencis llargs, mirades profundes, paraules plenes de dignitat i justícia en nom dels que ho han perdut tot, els seus diners i fins a la seua vida… paraules que van coure, com couen les veritats, al poder mediàtic espanyol, que no poden entendre com un jove insolent i malcarat, independentista català i a sobre amb un cognom tan “español” com Fernandez, desafiava a la cara a un dels personatges més poderosos de les casta estractiva financera espanyola.

Titulars a la premsa i comentaris a les tertúlies radiofòniques i televisives el qualificaven ahir de “porc”, “brut”, “Barroer” i “xulo de platja violent”, entre altres gràcies.
I el que és més sorprenent, ho deien de David, no de Rodrigo Rato!

Després del seu pas pel govern d’Aznar, Rato va ser nomenat el 2004 director gerent del Fons Monetari Internacional.

La polítiques neoliberals que aplica l’FMI (al costat del Banc Mundial i l’Organització Mundial del Comerç, els “genets de l’apocalipsi” com els ha qualificat Jean Ziegler) s’han definit com el complement perfecte de l’estratègia militar de les grans potències, amb similar poder destructiu.
Quan una missió de l’FMI entra en un país i demana la destrucció de les institucions socials i econòmiques com a condició per a prestar diners, els resultats finals són similars a la destrucció física causada per un bombardeig de l’OTAN.
L’FMI ordena la clausura d’hospitals, escoles i fàbriques. Resulta menys costós que bombardejar, però el resultat final és semblant: la destrucció del país.
Si un país rebutja la seua intervenció del FMI, tot seguit entra l’OTAN, sola o juntament amb agències encobertes, per tal de “crear” les condicions apropiades per imposar els programes de l’FMI… Així se les gasta l’FMI.

A l’Àfrica les seues polítiques han estat les causants de la mort de milions de persones per la fam.

L’FMI va imposar a l’Àfrica subsahariana a cop de préstecs per tal d’obligar als països a passar de l’autosuficiència en la producció d’aliments i d’exportar aliments, a ser dependents de les importacions i de l’ajuda alimentària, i com a conseqüència, fer-se tremendament vulnerables a situacions d’emergència alimentària i la fam.
Tot això, entre moltes altres coses, és l’FMI del qual Rato va ser el seu president. Tota una ONG! 

Rato va abandonar aquesta institució per, després d’incorporar-se a principis de 2008 com a Conseller Assessor Internacional del Banc Santander, ser nomenat en 2010 president de Caja Madrid i pocs mesos després president de Bankia,

La seua gestió al capdavant d’aquesta entitat va provocar la ruïna de 350.000 petits accionistes (i el suïcidi d’alguns d’ells) que van perdre tota la seua inversió, així com unes pèrdues en l’entitat de 3.000 milions d’euros. Per la seua actuació al capdavant de Bankia Rodrigo Rato va ser imputat pels presumptes delictes d’estafa, apropiació indeguda, falsedat comptable, delicte societari i administració deslleial arran de la fallida de l’entitat.
Bankia va ser nacionalitzada el maig de 2012 després de rebre una injecció de diners públics de 22.424 milions d’euros.
La seua “excel.lent” gestió a Bankia li va valer una remuneració anual de 2.3 milions d’euros.

El seu “premi” per tot aquest historial de devastació financera i de ruïna de milers d’accionistes, ha estat fitxar per Telefónica perquè s’incorporara als consells assessors de la companyia a Llatinoamèrica i Europa, amb un salari de 200.000 euros anuals, i mesos més tard com a membre del consell assessor internacional del Banc de Santander grup, també per altres 200.000 euros anuals.
Es veu què és la tarifa estàndard de Rodrigo Rato, a la qual caldria sumar la pensió vitalícia de l’FMI de 60.000 euros a l’any.
En total 460.000 euros anuals “declarats”, en un país on el salari mitjà se situa, segons l’Institut Nacional d’Estadística, en 22.000 euros a l’any. 

I ara anem a les definicions. Definicions de la paraula “gàngster” trobades a diferents diccionaris a internet: “Persona que pertany a una banda organitzada de delinqüents que es dedica a negocis clandestins i activitats criminals” o “Individu que procura el seu benefici o el del seu cap a través d’ la violència, el suborn i la coacció”. 

Vist l’historial d’aquest individu al capdavant de l’FMI o de Bankia, les paraules de David Fernàndez no van poder ser més encertades.

I un país que permet que tot això passe i que ara seguisca lliure i amb una remuneració que multiplica per vint la del seu salari mitjà, no pot ser qualificat d’una altra manera més que de país de gàngsters, en parlar de la seua elit financera i de la política que l’empara i protegeix. 

Tant de bo què tots els diputats tingueren el concepte d’honestitat i d’educació cívica mostrat per David.
No mentir ni trair a qui ha dipositat en tu la seua confiança, és una d’aquestes rares virtuts parlamentàries que David ha recuperat.

Moltes gràcies, senyoria!

Patraix, València (L’Horta), a 13 de novembre de 2013.