La paella mecànica

Recordeu, el pressupost de la Unió Europea per a 2014, 135.000 milions. Ara mireu aquests tres forats negres pels quals s’escapen milions i milions d’euros, molts més que el mateix pressupost de la Unió.

Primer forat negre: La mateixa Unió ha quantificat que la corrupció i les pràctiques fosques en les diferents administracions signifiquen una pèrdua de 120.000 milions d’eures cada any.

Segon forat negre: Només que s’aplicara la Taxa Tobin a les transaccions financeres, tal com va aprovar el Parament Europeu en 2013, és a dir limitada a 11 països i amb unes taxes que mai passaven del 0’1%, es podria recaptar cada any prop al voltant de 40.000 milions.

Tercer forat: Les grans empreses multinacionals defrauden cada any de forma legal, usant tot tipus de trampes, deslocalitzacions i paradisos fiscals de tot tipus, 100.000 milions.

Ara, vist això, podem completar el tema amb alguna observació més.
És precís posar punt final a l’evasió fiscal que representen els paradisos fiscals. Cal prohibir qualsevol operació de bancs i grups financers de la Unió Europea amb entitats radicades en paradisos fiscals, i a la inversa. Els paradisos fiscals són les modernes illes de pirates, les noves ciutats sense llei on guanya el més fort, en aquest cas, el més ric.

Els bancs no poden ser exclusivament eines al servei dels poderosos per augmentar el seu poder, les desigualtats socials i els rendiments a favor seu de l’economia financera. Els ciutadans s’han de garantir l’existència d’àmbits de promoció de l’economia social i tindre una banca bolcada a ella.

El sistema financer no pot ser una cova de lladres, fosca, tancada, impossible de controlar. És necessari introduir mecanismes de transparència que acaben amb el secret bancari i facilitar l’intercanvi d’informació entre les autoritats fiscals del continent.

(Bloc de Julià Alvaro, candidat de Compromís al Parlament europeu)(11.3.14)

Patraix, València, a 16 de març de 2014.