La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Teresa Forcades ahir vespre al Paranimf de la Universitat literària de València.
Ahir vespre, en el magnífic escenari del Paranimf de la Universitat literària, al Centre Cultural La Nau de València, vaig assistir a una interessantíssima xarrada de la teòloga i monja benedictina Teresa Forcades titulada “Farem la revolució i després la tornarem a fer”.
Aquesta conferència inaugurava el cicle ‘Pensament crític: pensant el futur’, i s’enmarcava dins de la programació de Fòrum de Debats de la Universitat de València, i compta amb la col.laboració de l’Escola de Pensament Crític.
La conferència va estar precedida per la presentació realitzada per Ferran Montesa, director general de Le Monde Diplomatique en espanyol.
Per moltes persones titllada com ‘la monja revolucionària’ per la seua visió sobre questions com el paper de les dones, l’avortament, la homosexualitat, l’eutanàsia o el model de societat, Teresa Forcades ens ha sabut transmetre a tot l’auditori allà reunit durant l’hora aproximadament que ha durat la seua xarrada, la força del seu missatge crític i de canvi radical del model social i polític que vol dur a cau al Principat amb la proposta d’un Procés constituient.
No hi havia anat mai a cap xarrada o conferència de Teresa Forcades.
El primer que m’ha sorprès de la seua persona ha estat la claredat de les seues idees i la seua enorme capacitat per transmetre-les a l’audiència, així com la seua expressivitat, espontaneïtat i la sensació de proximitat amb el seu públic que poques vegades un conferenciant aconsegueix crear.
Com a prova del que dic comentar que el primer que ha fet Teresa quan ha anat a encetar la seua xarrada, després d’haver-se realitzat la presentació del col.loqui per part del moderador, ha estat abandonar la poltrona d’oradors i baixar a seure’s a les escales al costat del públic que havia vingut a escoltar-la.
Un gest que tothom ha agraït i amb el qual ha volgut donar a entendre la proximitat que sentia amb els que érem allà congregats.
Una vegada iniciada la conferència, el missatge que ens ha transmès Teresa ho ha volgut estructurar en quatre idees o conceptes bàsics:
El primer d’ells és el de que la revolució la farem nosaltres, és a dir, la ciutadania.
Teresa ens ha explicat dir que històricament els canvis sempre ens han vingut imposts i dirigits pel poder, per tal d’imposar-nos un sistema social que només ha beneficiat a uns pocs.
La violència ha estat l’instrument que ha utilitzat tradicionalment el poder per atemorir la població i evitar que els canvis socials vingueren del poble. Però també és cert que mai cap poder ha pogut aturar els canvis d’un poble fermament unit i solidari, ni tan sols amb l’ús de la violència.
Cal perdre la por a canviar el sistema econòmic i social, aquest és el missatge.
La segona idea és la de que la revolució la hem de fer tots plegats.
Per a aconseguir aquest objectiu hem de convergir tothom, però no en base a un pensament únic, sinó amb un pensament plural i amb una riquesa de propostes que ens enriquirà a tots.
El tercer d’ells és el de que la revolució hem de fer ja, no esperar a demà.
Ací Teresa ha assenyalat que, segons l’estudi social INSOCAT realitzat a Catalunya al gener del 2013, un 30% de la població catalana viu per sota del llindar de la pobresa, i un 12% d’ells a la misèria.
És el famós postulat de Margaret Thatcher que va dir que és impossible governar per a tots, i que cal admetre que un terç de la població ha de quedar exclosa de la societat.
Teresa ha assenyalat que cal rebel.lar contra aquest postulat, contra el sistema capitalista que crea i accepta aquesta desigualtat que considera natural, com una part dels seus postulats.
I finalment el quart és que la revolució l’hem de tornar a fer.
És un missatge contra el conformisme.
Finalment. i per acabar la xarrada, Teresa ens ha parlat del manifest de 10 punts que, al costat d’Arcadi Oliveres, està impulsant a fi d’aconseguir una majoria social que faça possible un Procés constituent, un canvi radical dels paràmetres i valors socials en què es basa la societat capitalista en la que estem vivint actualment.
El missatge i les idees de canvi social de Teresa representen avui dia una alenada d’aire fresc a la viciada societat consumista i depredadora de recursos naturals en què vivim.
Tant de bo que la seua proposta de Procés constituent cale fondo entre la societat catalana i puga estendre’s algun dia al País Valencià i a la resta de l’Estat espanyol, en el què suposaria la refundació d’una democràcia que ens ha estat segrestada pels poders financers en connivència amb els polítics còmodament asseguts en la partidocràcia en la que vivim a hores d’ara.
Patraix, València (L’Horta), a 8 de maig de 2013.
Atentament