La paella mecànica

Fa uns dies l’ajuntament de la ciutat València que presideix Joan Ribó va anunciar que anava a crear de manera imminent un Gabinet de Normalització Lingüística, entre altres coses per a dinamitzar l’ús del valencià i garantir el compliment del reglament municipal en qüestions com la senyalització dels carrers, els topònims o altres indicacions que s’han de fer en llengua pròpia.

La notícia, vista amb completa normalitat per tots els sectors progressistes i valencianistes de la societat valenciana, semblava que anava a resultar una vegada més una “carnassa” propiciatòria per a determinats i ben coneguts sectors polítics, socials i mediàtics del Cap i casal que, per contra, persegueixen fer veure interessadament a la opinió pública que aquest tipus de determinacions municipals no persegueixen una altra cosa més intentar eliminar l’ús del “espanyol” i imposar  “per decret” el monolingüisme valencià en línia amb el que succeeix, per exemple, a Catalunya.

No obstant això, aquests sectors, davant d’aquesta noticia i després d’haver afilat les seues urpes i haver tingut a punt tota l’artilleria dialèctica i mediàtica per descarregar-la sobre els que ells anomenen “aliats del separatisme català”, van haver de contenir-se en fer-se públic i notori una cosa que, realment, no deixa de ser sorprenent per a tothom, inclòs ells mateixos.

Perquè la reglamentació referida per a poder crear aquest Gabinet va resultar haver estat aprovada i refrendada l’any 1996, i ratificada el 2005, pel mateix govern municipal de Rita Barberà, aquella dona que va fer aquell memorable discurs en balensiá a l’inici de la Cridà fallera d’enguany, i que tots ben bé recordem.

Aquest reglament, que s’anomena “Reglament municipal sobre ús i normalització del valencià al municipi de València. Publicació en el B.O.P.:14.05.2005”, conté alguns punts que vists a hores d’ara ens poden resultar tan sorprenents com:

– El present Reglament té per objecte genèric el desenvolupament i l’aplicació en l’àmbit  d’actuació municipal de l’Ajuntament de la Ciutat de València, allò que disposa l’article seté de l’Estatut d’Autonomia i la Llei de les Corts Valencianes 4/1983, d’Ús i Ensenyament del Valencià. 

– Establir el valencià com a llengua usual de l’Ajuntament de la Ciutat de València i la seua Administració Municipal, tot fixant el marc de les obligacions específiques que se’n deriven per als seus regidors i empleats públics.

– El valencià és la llengua pròpia del municipi de València. Tots tenen el dret a conèixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit, davant les instàncies públiques, amb plens efectes administratius i jurídics. I els funcionaris tenen l’obligació de conèixer-lo i usar-lo. 

– El valencià, com a llengua pròpia de la Ciutat de València, ho és també de la seua Administració Local i de les entitats i institucions públiques dependents d’aquesta. 

– Tot el personal de l’Ajuntament de la Ciutat de València procurarà usar preferentment el valencià en les seues relacions de treball amb qualsevol/vulla funcionari/ària o empleat públic de l’Ajuntament, amb la resta d’administracions valencianes i en les sessions dels òrgans de govern i altres òrgans complementaris.

– D’acord amb les normes d’ús del valencià de la Generalitat Valenciana, tots els acords que adopte l’Ajuntament de València es redactaran preferentment en valencià, tot tenint validesa i eficàcia jurídica oficial plenes. 

– En aquest sentit, les actes de les sessions de Ple o de qualsevol òrgan de l’Ajuntament es redactaran i traslladaran al Llibre d’Actes en valencià. 

– Les convocatòries a les sessions dels òrgans  de govern i dels altres òrgans, així com les comissions informatives, els ordres del dia, les actes i la resta d’escrits i documentació dirigida als/a les regidors/es o personal de l’Ajuntament es faran en valencià. 

– Els escrits i les comunicacions que hagen de tenir efectes fora del terme municipal de València, i dins l’àmbit geogràfic de la Comunitat Valenciana, seran redactats en valencià. 

– En les actuacions administratives d’ofici o a instància de part, les notificacions, comunicacions i qualsevol altra actuació que afecte als/a les ciutadans/es, es faran en valencià. 

– L’Ajuntament de la Ciutat de València podrà  requerir que els estudis, projectes i treballs anàlegs que encarregue a tercers li siguen lliurats en valencià. 

– Els registres administratius de l’Ajuntament seran en valencià. 

– Les màquines d’escriure, equips informàtics i tot el material adquirit per a ser emprat per l’Ajuntament s’haurà d’adaptar en la màxima mesura possible i ser útil per a l’ús preferencial del valencià. 

– Els llocs de treball que tinguen relació directa amb el públic hauran d’estar ocupats per personal que tinga coneixements suficients de valencià oral i escrit, per atendre amb normalitat la funció que els siga encomanada. Aquest coneixement es justificarà amb les corresponents certificacions oficials. 

– La producció editorial de l’Ajuntament es farà, com a norma general, en valencià.

– Es ratifica el costum centenari de proclamar els Bans en valencià. 

– Tots els topònims del terme municipal tenen com a forma oficial la valenciana, que és la tradicional, la històrica i la correcta. 

– Tots els noms de carrers, places, avingudes i, en general, qualsevulla denominació que servisca per a indicar un indret o espai determinat dins del territori municipal, així com la toponímia menor del terme municipal, tenen com a forma oficial la valenciana. 

– Els rètols, cartells i indicacions existents en els immobles, dependències i serveis municipals hauran d’estar escrits en valencià. 

– En les inscripcions o retolacions que identifiquen béns de propietat municipal, tant vehicles com immobles o utillatge en general, es procedirà de la mateixa manera. 

– Els rètols de la via pública destinats a informar els transeünts, l’elaboració dels quals siga competència municipal, seran redactats preferentment en valencià.

Aquest reglament lingüístic, que va ser promogut en el seu dia pel PSPV-PSOE des de l’oposició municipal, fou aprovat per unanimitat de tots els grups municipals, tant pel PP de Rita, que ja governava amb majoria absoluta en el moment de la votació, com per l’Unió Valenciana de Gonzalez Lizondo, soci de Rita Barberá en la primera legislatura (1991-1996), partit extremista blaver, defensor a ultrança de la secessió del valencià respecte del català. Increible però cert!

Aquell acord va entrar definitivament en vigor el 2005, quan va ser publicat en el Butlletí Oficial de la Província, i no ha estat impugnat per ningú des d’aleshores. No cal dir que mai es va aplicar, però ara li ha arribat el moment.

Perquè per a exasperació dels mitjans més reaccionaris i antivalencianistes de l’aldea valenciana, el consistori municipal de València no farà una altra cosa més que fer complir firl per randa la normativa vigent de PP i d’UV. Una píndola que, sense dubtes, els resultarà difícil de digerir, però que no tindran més remei que de fer-ho amb el nas tapat i sense soroll mediàtic.

València, a 15 de setembre de 2015.