La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Reflexions sobre una Processó (in)cívica al gust de l’extrema dreta local.

Hi deu haver pocs, molts pocs llocs al món, almenys al món que es diu democràtic, on es permeta desfilar en actes oficials, al costat o darrere de les autoritats civils i polítiques, a membres de grups feixistes que, sense cap tipus d’impediment, fan ostentació dels seus símbols feixistes i nazis.

Doncs a la València del PP,  això, hui en dia, passa… però no passa res.

En les solemnes celebracions institucionals de la Diada del poble valencià es pot omplir la Plaça de l’Ajuntament del Cap i casal d’actituds totalitàries, de crits d’odi, d’amenaçes de mort al President Artur Mas i de simbologia assassina. I no només cap d’aqueixes autoritats polítiques que governen la ciutat i la “komunidad” criden a l’ordre als violents, ni als serveis de seguretat per a que intervinguen contra aqueixos grups, sinó que fins i tot els permeteixen desfilar amb Senyeres i banderes feixistes totes plegades, i els fan el passadís.

Perquè despús-ahir, en la Processó Cívica de la Senyera coronada, diferents grups portaven, com aquell que no porta res, no ja banderes espanyoles amb l’àliga franquista, sinó també banderes amb la creu celta, el símbol utilitzat pel Partit Popular francés d’ideologia obertament nazi i pel Ku Klux Klan. I no només això. Perquè mentre aquells desfilaven, companys seus els aplaudien des del públic fent onejar una bandera amb la creu gammada…. però no passa res.

A València, portar una bandera del País sense la franja blava que recull l’Estatut, et converteix, a ulls dels nostres governants del PP, en un mal valencià, en un radical pancatalanista, al remat en un enemic declarat “de la pàtria”, de la “seua” patria, és clar. L’alcaldessa Rita Barberá, només fa tres dies, mentre besava una gran banderola espanyola que ens va costar a tots els valencians 15.000 euros de les nostres butxaques, criticava als partits d’esquerra per “voler imposar-nos la bandera catalana”. En canvi, no se sap que despús-ahir Barberá ni Fabra es queixaren gens ni mica d’anar seguida per banderes feixistes i nazis portades per grups de violents que cridaven per la mort d’un President d’una comunitat autònoma.

I no es queixava la Sra. Barberá, bàsicament, per dues raons.

La primera, de tipus pràctic, perquè pensa que bona part dels feixistes i neonazis que la seguien en la processó, quan arriba el dia de les eleccions, voten al seu partit.

I la segona raó té molt a veure amb el currículum de molts dels nostres actuals governants, Rita Barberá inclosa, i és que són fills del franquisme, descendents d’aquells que formaven la “casta” governant de la dictadura, gent que eren franquistes amb Franco i ara són “demòcrates” per exigències del guió.

Per això, quan partits i grups progressistes i de l’esquerra nacionalista se sumen a la Processó Cívica i es converteixen en la diana dels insults i les amenaces dels feixistes, la policia manada pel PP no reté mai als que insulten i tracten d’agredïr-los, sinó als insultats i als agredits. No engabien a les bèsties, sinó a les víctimes.

És el món al revés del PP al País Valencià. Un món esperpèntic, miserable i fosc.

València, a 11 d’octubre de 2014.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent