La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Rajoy, Obama i el reconeixement d’una Catalunya independent.

a1

La comunicació no verbal és un procés de comunicació que es realitza mitjançant l’enviament i recepció de missatges sense paraules. Aquests missatges poden ser comunicats utilitzant el llenguatge corporal, per exemple a través de gestos, postures, expressió facial o mirades.

Igual que en el camp de les relacions socials, en l’alta política la comunicació no verbal sempre ha estat un element clau del qual s’han valgut els polítics per expressar i fer veure i entendre al seu entorn tot allò que, per diferents raons, no diuen o no es vol dir davant dels auditoris o dels mitjans de comunicació, en les declaracions o en els discursos oficials que donen habitualment.

Dissabte passat, durant la celebració de la primera sessió de la cimera de caps d’Estat i de govern del G-20 que és va fer a Brisbane, a Austràlia, Rajoy va voler traure una foto d’una encaixada de mans amb el president dels EUA, Obama, mentre aquest es trobava assegut a la taula i d’esquenes. Obama, una mica sorprès i amb gest un poc forçat i displicent, es va alçar per saludar-lo, i de manera una mica freda va respondre a la salutació de Rajoy de “Com esteu?” amb un “Ens veurem demà”.

No és la primera vegada que Obama utilitza aquest tipus de comunicació per expressar-se amb el president espanyol. Durant l’última visita que Rajoy va fer a la Casablanca el passat mes de gener, aquests gestos es van repetir durant les reunions que van mantindre ambdós mandataris i van ser àmpliament difosos per diferents mitjans de comunicació.

Obama sempre ha manifestat que la qüestió de Catalunya “és un assumpte intern d’Espanya”.

Així s’ho va fer saber a Rajoy durant la trobada dels dos presidents a Washington, tot i les gestions que la Moncloa va realitzar per obtindre unes valuoses paraules d’Obama en contra del procés independentista a Catalunya. El Consell de Seguretat nacional dels EUA, que s’encarrega dels assumptes de política exterior, va ser molt clar en aquesta ocasió: “L’estatus de Catalunya és una qüestió interna espanyola. Haureu de resoldre vosaltres”.

Com ho havia estat anteriorment el novembre de 2012 davant una sol·licitud impulsada per un ciutadà nord-americà, recolzada per més de 33.000 signatures, per què el govern EUA donara suport al referèndum per la independència impulsat pel govern català: “Els Estats Units reconeixen la singular cultura i tradicions de la regió catalana, però consideren que l’estatus de Catalunya és un assumpte intern espanyol “.

 

Barack Obama, més enllà de les declaracions formals, ambigües però calculades i tendents a no alinear-se amb els postulats en contra del dret a decidir de Catalunya, sembla poder haver volgut expressar amb la seua comunicació gestual cap a Rajoy un cert allunyament de les tesis del govern espanyol i de disconformitat amb la manera que està portant aquest assumpte.

L’entorn de la presidència dels EUA així sembla indicar-ho. Després de la roda de premsa que Rajoy va celebrar a la Casablanca, després de mantindre les seues reunions amb Obama, de manera no oficial des de la presidència del govern dels EUA es va fer saber la sorpresa que havia suposat la censura que el president del govern espanyol havia imposat a certs mitjans de comunicació espanyols, com ara la SER, la Sexta, TV3, Rac1 o El Periódico de Catalunya. Els mitjans més afins a les polítiques de Rajoy, com ara l’ABC, Onda Cero, COPE, RNE, o Efe havien pogut estar presents durant la mateixa. Era evident que el president espanyol pretenia amb això evitar “preguntes incòmodes” de respondre sobre el procés català davant dels mitjans de comunicació nord-americans.

I precisament els grans mitjans de comunicació nord-americans, constituïts en un lobby de poder amb nombroses ramificacions dins de les cambres legislatives nord-americanes i del govern d’Obama, s’han decantat de manera ostensible en contra de la política aplicada per Rajoy sobre Catalunya. Així ho expressen diaris tan influents com el New York Times, Los Angeles Times o The Washington Post, així com altres mitjans tan influents com el Harvard Political Review o el gegant de la informació econòmica nord-americana, Bloomberg, que va alertar Rajoy del greu error d’impedir el vot als catalans en un editorial del passat 2 d’octubre que portava per títol “Primer Escòcia, ara Espanya”. O fa un parell de setmanes quan va titular un article “La corrupció a Espanya pot alliberar Catalunya”, on deia coses com que “El governant Partit Popular s’ha revelat tant malaltissament corrupte que no té dret a dir a ningú què ha de fer”.

Però si l’entorn mediàtic nord-americà sembla clarament decantat a favor de permetre que es deixe votar legalment al poble català, determinades pistes fan pensar que també l’entorn polític i personal més pròxim al president Obama sembla decantar-se per aquesta opció.

El passat mes de juliol, l’ambaixador dels Estats Units a Espanya, James Costos, va desdramatitzar la possibilitat que Catalunya siga independent, des d’un punt de vista econòmic, quan va asegurar que si això passara, les empreses nord-americanes s’adaptarien a la nova situació, i va afegir que tant els empresaris com el govern estan “mirant amb interès” el procés sobiranista que està esdevenint a Catalunya.

Un escenari absolutament demonitzat pel govern de Rajoy, però que l’ambaixador nord-americà va contemplar amb normalitat i reflexionar amb previsió. Una cosa que al govern espanyol no va agradar gens, i que va obligar a l’ambaixador nord-americà a matisar les seues declaracions a les poques hores d’haver fet, però deixant en tot moment clar que aquest “és un assumpte intern espanyol”, tal i com ja s’havia manifestat l’entorn d’Obama en ocasions anteriors.

Però en l’entorn personal d’Obama hi ha una persona, molt poderosa per la seua posició i la seua ascendència, que pot estar influint decisivament en el president nord-americà a l’hora de posicionar-se en relació al tema de Catalunya. Aquesta persona té un cognom català, parla català i sembla tindre un pensament favorable, no només cap al dret a decidir del poble català, sinó també cap a la pròpia independència de Catalunya. El seu nom és Arturo Sarukhán Casamitjana, i és un diplomàtic mexicà nascut el 1964, amic personal de Barack Obama i responsable d’un dels think-tanks més influents a la Casa Blanca, el Grup Podesta.

Arturo S. Casamitjana va ser ambaixador de Mèxic a EUA. Per a la Casa Blanca, les ambaixades dels seus dos països veïns a nord i a sud, Canadà i Mèxic, són extraordinàriament importants per la intensitat de les relacions de tot tipus que manté amb ells, tal i com per exemple el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (TLCAN), subscrit entre els tres governs per crear una zona de lliure comerç en la seua regió.

El perquè d’aquest cognom i del seu posicionament respecte al tema de la indepèndencia de Catalunya, ens els donen el seus antecedents familiars. Els seus avis van ser exiliats de la Guerra Civil espanyola, i eren militants d’Esquerra Republicana de Catalunya. Van formar part dels 4.000 refugiats que el govern mexicà de Lázaro Cárdenas va acollir a través del Servei d’evacuació de Refugiats Espanyols.

“Sóc mexicà, però estic orgullós de les meves arrels“, va dir Arturo Sarukhán Casamitjana en una entrevista que li va fer l’AVUI fa un temps. Ací va dir també que encara recordava el gust de les ensaïmades i de les coques que va tastar a Barcelona quan tot just tenia quatre anys, que va ser la primera volta que va trepitjar terra catalana, la llar dels seus iaios materns.

Arturo parla català amb tota naturalitat. “L’avi va ser sempre molt hermètic. Tenia clar que Mèxic era el seu nou país, però va mantenir les arrels i és el responsable que jo, avui, parli i escrigui en català. De la guerra, però, no en volia parlar“, explicava l’Arturo a l’AVUI. Es diu fan del Barça i te una filla a la que ha posat un nom tan català com Laia.

El cosi d’Arturo es Josep Andreu, de Montblanc i diputat d’ERC a Madrid, membre d’una nissaga de polítics tarragonins que s’ha estès a l’altra banda de l’Atlàntic gràcies a l’Arturo.

Un besoncle seu, ja mort, va fundar ERC el 1931 i, amb la democràcia, es va passar al PSOE i va ser-ne diputat i senador al Parlament espanyol.

El pare de Josep Andreu, Carles Andreu, va ocupar un escó al Senat per CiU.

Josep i Arturo van fer una excursió junts pel Priorat fa uns anys, en el 2005, on estan les seues arrels. “No podia ser que no conegués el Priorat“, va dir l’Arturo a l’AVUI.

Josep Andreu va dir a l’AVUI que “a casa dels Casamitjana, a Mèxic, la llengua vehicular és el català“, i remarcava que l’Artur -es resistia a dir-li Arturo- el parlava molt bé.

L’extraordinària influència que Arturo Sarukhán Casamitjana té en les esferes econòmiques i diplomàtiques nord-americanes a través del Grup Podesta, i la seua relació personal amb el mateix president d’EUA, son elements de gran importància a l’hora d’analitzar el posicionament personal de Obama en el assumpte català.

La comunicació no verbal de la qual fa gala Obama en les seues trobades personals amb Mariano Rajoy, poden tindre la seua explicació en la suma dels diferents factors esmentats anteriorment. I, per què no, podrien fer entreveure un hipotètic reconeixement d’hora per part d’EUA com a nou estat a Catalunya, en el cas que aquesta es declarara independent.

Els futurs, i potser no llunyans esdeveniments que estan per vindre, em donaran o em trauran la raó.

Però la possibilitat que això succeïsca està sobre la taula i compta amb raons bastant evidents i contrastades. Temps al temps.

Patraix, València, a 18 de novembre de 2014.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent