La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
R.I.P. Banc de València S.A., que va morir ahir a l’edat de 113 anys després d’una llarga i penosa malaltia de robatori i espoli.
BANC DE VALÈNCIA (20.03.1900 – 11.06.2013)
Després d’una llarga i penosa malaltia originada per la gestió ruïnosa, el robatori i la cobdícia sense limits provocats durant anys d’espoli continuat, ahir va morir a l’edat de 113 anys l’entitat financera senyera del País Valencià, havent rebut els sants sagraments i la benedicció apostòlica de CaixaBank D. E. P.
El seu principal executor, en José Luis Olivas Martínez, ex-President de la Generalitat Valenciana, conegut amb el sobrenom del President de la ruïna, li va inocular el verí mortal de l’avarícia i el saqueig de manera continuada des de l’any 2004 fins el 28 d’octubre de 2011, just una setmana abans que es descobrira la seua fatal malaltia de fallida a causa de l’alta exposició al verí del totxo i la rajola durant tots aquests anys.
Jose Luis Olivas, en reconeixement a la seua extraordinària perícia per injectar aqueix mortal sense haver estat percebut, va ser generosament recompensat amb un salari de 1.62 milions d’euros durant l’any 2011, i a hores d’ara és un home completament lliure.
Els seus afligits accionistes, xicotetes i mitjanes empreses del teixit productiu valencià i xicotets estalviadors, els preguen una oració per l’etern descans de la seua ànima en el cel de les finances.
Amén!
Patraix, València, a 13 de juny de 2013.