La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Quan el desficaci i l’esperpent esdevenen indignitat i patetisme, tan a sovint en aquesta terra.
Si no fóra per la vergonya aliena que un sent quan determinats personatges que comparteixen terra de naixement amb un servidor obren la boca, precisament per això, perquè l’atzar ens ha fet nàixer al mateix racó geogràfic i dir-nos de la mateixa manera, “valencians” (però a una distància no física entre nosaltres que es pot mesurar en termes siderals), la cosa seria per fartar-se a riure després de passar la xafogor.
El personatge en qüestió del que vull parlar es diu Rafael Maluenda, i és diputat del PP en les Corts valencianes.
Maluenda té una bona fama guanyada per ací de ser un anticalatalanista radical. El disbarat, la barbaritat i l’esperpent caracteritzen a sovint els seus parlaments esdevinguts moltes voltes en escenificacions teatrals en el Parlament Valencià, fins a tal punt de sufocar en ocasions als seus propis companys de files populars, que ja és dir!
Va ser també el mateix que va defensar la proposta per part del PP per prohibir el nom de “País Valencià” en els documents oficials que es presenten a les Corts, i també el que va denunciar el que considerava una “manca de respecte” de l’Ajuntament de Barcelona per aprovar una moció “incloent l’idioma valencià en una suposada unitat de la llengua que no correspon, i integrant a la Comunitat Valenciana en un fantasmagòric país, projecte inconstitucional del que mai hem format part”, per despès afegir-hi: “És clar, si som països, ja que podem formar part d’ells, i si a sobre parlem català com diuen, perquè com deia Hitler: si a Àustria parlen alemany, doncs vegem, això és el que vostès defensen”. L’imperalisme hitlerià defensat per l’Ajuntament de Barcelona, segons aquest senyor, ni més ni menys!
Doncs bé, aquest passat dimarts el president Fabra li va presentar al ministre Cristobal Montoro un informe elaborat per un ‘comitè de savis’ que integren els Premis Jaume I d’Economia, en què es denunciava l’infrafinançament històric que patim els valencians i en el qual s’advocava per un sistema que garantís els serveis bàsics, com són la Sanitat i l’Educació.
La urgència de mamprendre aquesta reforma en el model de finançament no pot esperar ja més enllà de 2014, tal i com Alberto Fabra i membres destacats del seu govern han requerit en nombroses ocasions al mateix ministre.
La resposta de Montoro a aquest informe no va poder ser més evasiva i dilatòria: “És una proposta més que es tindrà en consideració i valoració, però no estem abordant encara el finançament autonòmic”.
Es a dir. que el govern espanyol té coses més importants i urgents que tractar en el 2014 que un problema local con és el de l’infrafinançament dels valencians. Un nou cop de porta als nassos a les necessitats i als repetits requeriments, no només de Fabra, sinó de tota la societat valenciana, des de les organitzacions empresarials a tots els partits polítics, passant pels sindicats, diferents comitès d’experts i la societat civil valenciana.
No hi va haver reaccions a aquest cop de porta del ministre espanyol per part de cap polític del PP valencià, ni per descomptat d’en Rafael Maluenda.
Doncs bé, tan sols 24 hores desprès Montoro era entrevistat en un programa de TV3.
En ser preguntat per la recent vaga de farmàcies ocorreguda a Catalunya, va fer esment d’una altra esdevinguda també recentment al “país valenciano”… Quina paraula maleïda havia eixit de la boca del senyor ministre? Ni més ni menys que una de les expressions que la Generalitat Valenciana havia inclòs en el llistat d’expressions proscrites a la TV3, com a condició indispensable per tornar a permetre la seua emissió al País Valencià (perdó, “Comunidad valenciana”), en un acord de reciprocitat de Canal 9 que ja mai es produirà, almenys amb aquest govern a València.
La reacció del diputat Maluenda va ser immediata. Va declarar en el seu twitter sentir-se “avergonyit” pel “desconeixement” del ministre Cristóbal Montoro, en parlar de la “Comunitat” amb el terme ‘País Valencià’, i va afegir: “Estic avergonyit pel desconeixement de Montoro i demane perdó a tots els valencians”.
La paraula “País Valencià”, dita per Montoro, “avergonyia” al senyor Maluenda, però el menyspreu que havia fet el ministre cap a tot el poble valencià tot just 24 hores abans, en seguir indiferent davant l’espoli fiscal i l’infrafinançament conseqüent dels nostres serveis públics del benestar com la Sanitat i l’Educació (els pitjor finançats de tot l’Estat espanyol, com a conseqüència en bona part d’un model fiscal espanyol letal per als nostres interessos), no li va merèixer a Rafael Maluenda el mínim retret… Perquè s’ho havia de fer, si al cap i a la fi el que fem els valencians tots els dies amb el PP a la Generalitat és “ofrenar noves glòries a Espanya…”, tal com diu el nostre himne “regional”, que amb tant de fervor canta aquest senyor quan sona la composició del Mestre Serrano?
Patraix, València (L’Horta), a 14 de novembre de 2013.
És estrany, planificat…?
//youtu.be/0-koAZZaoMg)
Posa-li l’hac-t-t i el : i veuras l’enllaç. Poca broma